L'ARRIBADA

5 d'agost del 2022

Estava a la carretera, juntament amb els meus pares i la meva germana. El cel estava emboirat, per això portàvem posades els llums per a la boira. Jana, feia diverses hores que estava escoltant música al meu costat, mentre que la mare seguia amb el mapa mig trencat i tacat amb el cafè que havia vessat el mateix matí tot just sortir de casa.

Vaig girar la mirada i la dirigí al vidre glaçat del cotxe per a intentar allunyar-me d'aquell espai tancat que em limitava la imaginació. Seguia sense veure res. Agafí i vaig apropar la meva boca, de llavis carnosos, al vidre. Sense fer connexió, però, amb la distància òptima perquè quan exhalés l'aire calent dels meus pulmons impactés amb el vidre, vaig procedir a bufar-li. Seguidament, el glaç del vidre es va fondre, proporcionant-me una visió, encara, una mica entelada del paisatge exterior.

El paisatge era insòlit i completament desèrtic. Estava ple de plantes mig podrides i d'altres que estaven cobertes per molsa de color marronós. De sobte, el llum es va apagar, deixant veure només les nostres cares de cansament després d'haver portat més de tres hores de viatge. Vaig aixecar la mirada i quan la vaig tornar a baixar, ja quedava menys boira de la que hi havia tot just de sortir de casa. Tot seguit, d'entre dues muntanyes just al fons de l'horitzó, la lluna il·luminava la façana d'aquella mansió, la mansió Bolton.

Aquella mansió era del nostre Oncle, l'Alfred. Un home que, segons el que m'havia contat la meva mare, va ser un home molt noble, el qual, havia viscut tota la vida amb la Sara, la seva dona. Jo, mai havia vist l'oncle, tanmateix, pels trets que m'havia descrit la mare, podia afirmar que era un home el qual no tenia por de res i, que va morir fent el que més li agradava: la investigació animals exòtics i estranys que, per als investigadors de l'època, n'era una incògnita.