Els fills perduts

22

En el mon de les meravelles, el Gat de Cheshire i el Conill Blanc s'estaven cortejant, en el bosc dels bolets.

Mesos desprès, sota un gran bolet verd puntejat de blanc, sonà el plor d'un nadó ros, amb flocs de cabells liles, i els ulls blau verds.

Cansat per l'incessant so, l'Absolem, més conegut com "l'eruga blava", s'apropà al nounat.

- Un altre cop, uns irresponsables han deixat les seves restes, sobre d'un bolet mare. - digué l'eruga, fart d'aquesta mena de situacions.

Seguidament, l'Absolem agafà al nadó entre els seus braços, i el portà a l'orfenat, a on deixà la resta de nadons abandonats que es trobà en aquella zona.

_______________________________________

En l'actualitat, en el mon de mai més, l'Úrsula, en Kasar, en Kai, l'Aura, l'Aaron, en Krait i en Max, surten de la superfície del mar, que envolta la gran illa d'aquest mon.

Naden fins a arribar a la platja més propera a ells, i s'estiren a la sorra. Quedant-se així, fins a estar completament secs. Sobretot per l'Úrsula, ja que els tentacles li serien incomodes per moure's per terra.

- Quin és el pla? - pregunta en Krait.

- Primer, haurem d'estar ben protegits. - respon l'Aura, mentre crea roba, d'una mena de tela fina, però impenetrable, per utilitzar-la com a protecció - En Conley em va explicar que en aquest món, hi ha una planta que es diu Flos Mortis, de la qual, el seu verí es mortal. I els nens perduts impregnen les seves armes, amb dit verí. - explica - No se quanta resistència tindrà aquesta tela, però com a mínim ens protegirà de dos o tres atacs. - diu, mentre reparteix els conjunts a mida que ha fet, entre tots els que han vingut.

- I ara que ja tenim la protecció, que fem? - pregunta l'Aaron, mentre s'acaba de vestir.

- Fàcil. Agafem a en Conley, i el tornem cap a casa. - respon en Kai.

- No serà tan fàcil. - diu l'Úrsula - Aquesta illa és com una trampa. Qualsevol cosa et pot matar. I això sense parlar del nens perduts, que segur que faran tot el possible i més, per assegurar-se de que en Peter Pan aconsegueixi fer el que vol. - explica - I també hem de tenir en compte, que el temps aquí passa diferent. Per nosaltres només han passat unes hores, però per en Conley han passat mesos, des de que va arribar aquí.

- Cert, que aquí el temps passa diferent. - diu l'Aura, recordant que el pirata li ho havia explicat - Doncs així, que farem? - pregunta.

- Podríem fer el que hem planificat a la Vall Perduda. - proposa en Krait.

- A tu ningú t'ha d'amant l'opinió. - diu en Kasar, fred i amenaçant.

- No és una opinió, simplement estic proposant que duem a terme, el pla que VOSALTRES heu preparat. - diu el rèptil, remarcant la paraula "vosaltres".

- No comenceu amb les discussions. - demana l'Úrsula - En Krait te raó. Si em preparat un pla abans de venir aquí, no és perquè ara ens posem a improvisar.

- I que és el que hem planejat? - pregunta en Max, que mentre ho parlaven, estava despistat, mirant cap a la finestra.

- Primer li hem de fer arribar un missatge a en Conley, perquè sàpiga que hem vingut a per ell, i ens ajudi en el seu rescat; quan tinguem la seva resposta, anem a per ell i marxem amb la seva màgia de transportació. - respon l'Aaron - T'ha quedat clar ara? - li pregunta al geni, i aquest fa que si amb el cap.

_______________________________________

En el món de les meravelles, l'Aaron, amb el nom que ell mateix es trià, es trobà en el pati de l'orfenat, segut sota un arbre, menjant, apartat de la resta de nens que estar en allà.