SORTIDA

POR

Tens por. Tems no ser el que els altres volen de tu. Tems no ser la teva millor versio de tu i que els altres obtinguin una imatge erronia de la teva persona. I sobretot tems no ser feliç.

Mes tard la por segueix. Una por dolenta. Una por que no et deixa creixer i que et merceix com una flor de primavera. A vegades tens un brot verd d' esperança pero penses que una flor no fa estiu i et deprimeixes.

Passa al temps i la por i el patiment es converteixen en els teus amics. Uns amics intims que saps que et fan mal pero que alhora saps que els necessites.
Uns amics parasits que s aprofiten de la teva inseguretat per viure del teu patiment constant. Notes que aquest no es el cercle que et mereixes. En el fons sents que et mereixes alguna cosa millor pero no saps com ferho per aconseguir-la.

Finalment cau la gota que fa vessar el got. Pero el que no saps es que ha caigut massa tard. Intentes cridar pero ningu t escolta. Estas en un pou negre aïllat i sense fi del qual no en pots sortir sol. Necessites ajuda pero recordes que sempre que te l han ofert l has rebutjat secament per temor de ser manipulat. En aquets moments sens que has arribat al final i que no hi ha cap mes sortida que la sortida mes definitiva de totes. La mort.

Continuarà...