ESPERANÇA

15 4 0
                                    

Dies foscos, dies eterns, dies d'infern. Aixo es el resum de la teva vida. Una vida odiada per tothom i desitjada per ningu. Pero hi ha un moment dins d'aquest malson que les coses milloren i que les dagues que a cada segon set claven, paren en sec. Es un moment de pau i de felicitat, Uns conceptes que no abunden a la teva vida, pero que floreixen quan tanques els ulls.

Tadones que la nit es el teu moment de confort. Un moment en que les preocupacions passen a ser secundaries i pots dedicar mes temps a la teva persona. Una persona encara modelable.

El crepuscle ja truca a la porta. Al mateix moment que truca la teva mare per perguntar-te com ha anat al dia. Li menteixes. Li dius que has tingut un dia fantastic i que t ho has passat molt be amb els teus amics. Pero no es veritat. Li dius aixo perque no es preocupi ni s amoini. Encara que no te n'adones tens un gran cor. I anteposes l'altre gent a tu mateix. Un fet bo i honrat pero que et desgasta. Com quan escrius amb un guix a una pissarra. I cada cop et vas fent petit i mes petit fins que al final només ets polsim.

Estas a punt d'aclucar els ulls pero sents que encara pots aprofitar aquest moment del dia. Sents que encara queda alguna cosa per fer. Una cosa que pot canviar-te la dura vida per sempre i que et fa tenir esperances. Esperances i forces per reneixer com un fènix.

Continuara...

SORTIDAWhere stories live. Discover now