duc una setmana rara
pendent de si m'arriba algun missatge teu
i mirant si es que el meu mòbil no va bé
si no recordo malament, encara que la memòria em falla,
tu estaries jurant feia ja dues setmanes que em cridaries
però passat aquest temps amb un missatge m'és suficient
no sé si és per la meva incompetència
o la teva alegria incapaç de fer-me veure que encara que t'odio
no puc somniar amb un altre
vulnerable de jo, o venerable de tu,
a mi mai m'arribaria el teu moment,
al contrari de tu,
que tots els meus moments eren teus
ara llegiré totes les promeses que em feies
i segurament alguna encara me la creuré,
al igual que creuré el meu somriure encara que sigui més per pena que per riure
més per tu que per viure, escric aquesta carta
més per mi que per tu.
