M'aixec amb tu al costat i comença la conta enrere
3, 2, 1...
ja
comença.
Avui han estat les teves primeres paraules,
ni tan sols un "bon dia",
-quan te'n vas avui?- em demanes mentres jo encara tenc els ulls mig aferrats
-ns ara ho mir un moment.
no em volia aixecar amb aquelles paraules, no un altre pic
Agafes el mòbil,
mires tot el que ha passat en cada una de les teves xarxes,
però a mi encara no m'has mirat,
els nostres ulls encara no s'han trobat
per molt que he intentat cercar-te'ls.
Amb alguna excusa,
segurament la primera que has pensat,
t'has aixecat del llit i m'has insinuat que jo també ho hauria de fer.
"Vaig al bany"
aquell bany on ja alguna vegada he deixat caure alguna llàgrima,
però aquest pic no ho anava fer
no amb tu allà,
no amb tu desperta,
no que no et vull molestar més.
En sortir em demanes si vull algo per menjar,
però amb aquest despertar i amb aquesta angoixa no m'entra res.
Ho intent, com ho he intentat i ho he aconseguit altres pics, ignorar que tu m'estaves ignorant,
però aquesta vegada no he pogut.
He sortit per la teva porta molt més abans del que hagués volgut
i estic tan segura de que per tu t'ha semblat tant tard.
Ara odi l'aire fresc del matí i tot el que abans em recordava a tu,
no es suposava que havia d'odiar aquest camí,
però tampoc es suposava que lo nosotro acabaria així
i mirem com estic ara
escrivint això que mai m'havia atrevit a dir.
