I allà és on ens trobàvem, en el bosc de sempre, on ens vam conèixer per primer cop, on les nostres mans van connectar com les arrels, on les nostres ànimes es van unir com les fulles dels arbres més alts.
Allà on ens trobàvem quan no volíem que ningú veies l'amor que ens teníem, aquell amor que només ens volíem entregar entre nosaltres, aquell amor que encara perdura dins nostre, que ens persegueix perquè no deixem de demostrar-lo mai.
Allà on portàvem els meus gossos com a excusa per estar junts, encara que fossin aquells pocs minuts, curts, però intensos.
I aquí m'hi trobo ara, no hi ha res d'allò, ni gossos, ni amor, ni connexió, ni tu... Et trobo a faltar, però no podia estar més temps amb unes arrels mortes, les fulles havien caigut, i no tornarien fins d'aquí molt de temps, així que la meva impaciència em va poder i vaig deixar que les arrels es tornessin a unir amb unes altres.
