Com cada dimarts, vaig agafar la meva cartera i vaig anar cap a l'ajuntament, on es convocava la reunió anual de veïns de la comunitat.
Abans de sortir, hem vaig mirar al mirall, per comprovar que tot estigué en ordre, tan la meva roba de friki, com la meva mitja melena castanya. Aquesta vegada m'havia posat rimel, per tal de ressaltar els meus brillants ulls verds. Estava nerviosa, ja que era la primera vegada en dos setmanes que parlaría amb en James, sobre la nostra relació i sobretot, demanar-li disculpes.
*Flashback*
Avui portava una samarreta blanca que se li ajustava perfectament a la seva marcada musculatura i a l'abdomen. Portava uns texans amples i unes adides altes. El seu despentinat cabell ros, era com si estigues fet de minúscules pepites d'or. Lo únic dolent, era la noia que caminava al seu costat. La molt arpía no havía esperat ni dos minuts a que trenquéssim i ja se li havía tirat al damunt. La Mackenzie era la capitana d'animadores de l'institut i era la noia mes guapa del curs i del seguent. Estava enamorada d'en James, com totes les altres noies de la classe, des de que va arribar de França, ja fa tres anys.
El vaig conéixer perqué jo era la noia que mes bé parlava el francés de la classe i la professora hem va demanar que l'ajudés a integrarse i que li fés classes de català. Casi totes hem guardaven una mica de rencor, pel sol fet de ser jo la primera en acostar-s'hi. La Mackenzie era la que mes rancor hem guardava ja que s'ahvia tirat a tots els nois guapos del curs. Pero resulta que en James la va rexasar, perque estava enamorat de mi. "Que maco"- vaig pensar.
Vam començar a sortir i tot anava magníficament bé.
Fins que va arribar aquell noi nou.
*Fi del Flashback*
YOU ARE READING
L'angel Obscur
FanfictionLa Mia, una noia de 16 anys, porta visquent a Dimond City tota la vida, i mai s'havia adonat de la obscura preséncia d'aquell ser meravellós, de pell brillant i sedosa melena negra.
