L'angel Obscur

El principi del final

Cuan arribo allà, la sala ja és plena. Tot el poble és allà dintre, inclús en James, que està recolzat contra una biga, al fondo de la sala. M'hi acosto i el saludo amb la mà. M'ha vist peró gira el cap fent veure el contrari. M'acosto una mica més, i li parlo;

- Hola, James.

- Ei, Mia.

Aixó és tot. Després de fer-me una breu repassada per tot arreu, gira el cap i s'assenta al costat de la seva germana.

Hem sento desepcionada amb ell, per no fer-me cas cuan vull parlar amb ell, i amb mi mateixa, perqué he deixat escapar un noi fantàstic, que m'ha fet viure moments inolvidables. Tot per culpa d'aquell noi que seu tranquil·lament en el banc lateral de la sala. Arrugo el front. És extrany perqué a tothom a qui pregunto, hem diuen que porta tres anys pels voltants del poble, pero ningú en sap el nom. És curiós, perqué jo soc la noia encarregada de les matricules aquest any, al institut, i no hi havía cap nom que jo no coneixés. Sembalva que hi fós, peró que a la vegada no hi fós.

*Flashback*

No suporto veure'ls tant juntets per l'hora d'esmorzar. Hem donen arcades, pero també hem provoca un sentiment de tristesa per no ser jo aquella noia que seu sobre la seva falda. La rabia m'envaeix mes i mes...

- Mia, que m'escoltes?!

- Com?

- T'estava dient, que hauríes de deixar de mirar malament a en James i la Mackenzie. Vas ser tu qui va volguer tallar.

- Ja ho sé Sue, pero crec que no va ser una decisió gaire encertada.

- Mira, Mia, tu vas tallar perqué estaves més que segura que ja no hi havia chispa entre vosaltres, i tens tot el dret del món a pensar-ho. Peró ell s'ha buscat la vida, està provant de ser feliç...

- Ja pro hem molesta que ho intenti amb al Mackenzie, sap que es la meva enemiga...

- Ara, ja no hi pots fer res, vale? Passa pàgina...

- Pero es que no vull passar pàgina...

- Mia, para. No pots estar sortint i tallant amb ell constanment. Pot ser que ja se n'hagi cansat, dels teus jocs.

- Pot ser...

- Sí. Bueno, tornant al tema d'abants, he investigat pels pobles i les ciutats dels voltants ningú té ni idea de qui pot ser aquell paio.

No m'extranya. Segueixo menjant els meus macarrons amb tomata i la Sue segueix parlant.

- Peró, gràcies a la meva mare, l'alcaldessa, tinc dret a tenir tots els registres de les persones del poble i afores.

- Primer, no cal que cada vegada que parles de la teva mare diguis que és l'alcaldessa, i segon, has descobert algo?

- Doncs sí.

- Explica.

*Fi del Flaishback*