L · O · R · E : Penitent de l'Espasa

Penitent de l'Espasa: Dies de Caçador

III

Dies de Caçador

La potent llum de mig matí proveïa una agradable i convenient escalfo. Els brolls de diminutes flors silvestres que tacaven aquell impol·lut verd dels prats que pintaven el paisatge que l'envoltava. L'aigua cristal·lina d'aquell rierol que serpentejava entre les cimes acompanyada per un sender. Com els ramats d'arbres s'hi acostaven a beure. La veu de l'aigua acompanyada pel cant dels ocells. Els bels de la llana que pasturaven a la llunyania.

En Gauts avançava cap al seu destí absort en aquella meravella. Havia estat cavalcant tant que havia decidit caminar una estona. Tan sols subjectant les regnes de manera simbòlica n'hi havia prou perquè l'euga el seguís. En un moment donat, frenà. Un petit remolí d'aigua aparegué, provocant un diminut salt en forma de rajolí. Era l'ocasió perfecta per reomplir la cantimplora. L'agafà i baixà del camí cap a la vora del rierol. Saltà per damunt d'unes pedres per no mullar-se. Tampoc volia que es mullessin els guants així se'l tragué amb les dents. El reflex de la llum sobra l'aigua semblava màgic. Aquesta féu una gèlida carícia a la mà del jove. De seguida se'n retirà cap a la penombra del filamentós bosc. L'ambre d'aquelles dues abelles generava una combinació exquisida amb el morat d'aquell ram de violes. En acabat, aixecà el cap. Mentre es tornava a vestir la mà, cercà amb la vista el parador dels seus ulls. De seguida s'adonà que estava gaudint d'una bona caça a la copa d'un arbre, a la llunyania.

Reprengué les regnes, tanmateix, com el viatge. No tenia cap certesa sobre si aquella nit s'havia desviat molt de la ruta prevista, però no hauria de faltar massa per arribar. Afortunadament, aquells revolts no es feien carregosos gràcies a l'agradable baixada.

Just després d'aquest pensament. El sender girà a mà esquerra. Per fi aconseguí albirar la llunyana vall que comprenia la ciutat de Rime. El riu fluïa fins entre les cases, on desembocava. Com si fossin unes muralles naturals, aquells pics protegien la ciutat per quasi tots costats. A l'est una extinció d'aigua incommensurable que es fonia a l'horitzó amb el blau del cel. En Gauts mai havia vist tanta aigua junta.

«Serà veritat que tota aquella aigua està banyant als cristalls de riquesa?»

A l'anar-se acostant anava apareixent gent i carruatges acompanyats de casetes i cabanes, de petits camps i conreus. Ell saludava amb un cop de cap a tothom qui es creuava amb l'amabilitat i bonafurtuna d'alguns i la ignorància i menyspreu d'altres. A l'arribar a les transitades portes de la ciutat l'emoció l'envaí. Parà i es preparà per donar el seu primer pas cap a aquella odissea.

—Quiet! —cridà una veu.

Un guàrdia s'acostava a pas lleuger, seguit de dos més.

—Disculpi senyor, necessitaríem fer-li unes preguntes per proporcionar-nos informació.

Entre dèbils esbufecs, el guarda continuà.

—Nom i cognom.

—Gauts Bellator.

—Quin és el motiu de la visita? —continuà l'home

—En termes senzills, soc un caçador de deformes sol·licitat pel marquès de l'est i enviat per ordre de sa majestat Gwynelle Comstock.

Per un moment, semblava que un dels dos soldats de darrere feia una ganyota de sorpresa admiració.

—Faria el favor de facilitar-me el decret reial per poder-ho verificar?

—Bé... Resulta que no el tinc. —un bri de nervis li canvià la veu— Aquesta missió és la primera que m'és encarregada, ergo és la que provarà si soc vàlid o no. Una vegada és completada se sol·licitat la teva presencia a la cort i se't valora per sa altesa. És després d'això quan se t'entrega una insígnia que et valida diferents necessitats. Per això encara no tinc la insígnia dels "Caçadors del Rei"