L · O · R · E : Penitent de l'Espasa

Penitent de l'Espasa: Cara a cara

IV

Cara a cara

El pàl·lid i llis llençol de la nit recobrint el seu fons. Un imminent impacte contra la punta d'una torre, fou esquivat per un diminut remolí. Continuà caient pel lateral, falcejant la carícia a un pinacle. Creuant per davant la bèstia per acabar desfet en el seu propi reflex escarlata.

Aquell floc de neu fou el tret de sortida pel deforme. Aquell s'abalançà amb una increïble velocitat contra els quatre soldats. Amb aquella envestida féu volar pels aires a tots quatre, separant-los. Sense frenar, continuà la caça amb el més pròxim a ell. S'aproximà i allà mateix deixà anar una urpada. Aquesta primera li arrencà un dels braços amb els quals s'havia intentat protegir. Tot seguit, obrir la boca i s'hi llençà amb els ullals. El recluta començà a cridar esgarrifant-se amb la gola de la bèstia. Tancà els ulls.

En Gauts aparegué davant el monstre, parant el morro amb la mateixa fulla. El deforme començà a prémer amb força la seva cara contra l'acer. En Gauts, aguantant com podia, començà a patinar contra el terra, emportant-se al ferit pel camí. Abans d'acabar aixafats contra una paret, en Gauts girà l'espasa i tallà verticalment el cap de la bèstia. Fugí d'allà en aquell instant de confusió. El Monstre es girà desvelant aquell tall tan superficial que havia aconseguit el caçador. Aquest es curà quasi a l'instant i una ira macabra l'inundà.

Atacà amb ferotgia. En Gauts evitar el cop. Estava clar que si es deixava tocar ni que fos una sola vegada, la batalla acabaria. El deforme el perseguia a alta velocitat per aquell carreró mentre en Gauts l'esquivava àgilment. Un dels atacs semblava que estava a punt d'impactar a la cara del jove. Just en aquell moment, col·locà l'arma als pocs centímetres entre la seva cara i les urpes, provocant que a causa de la força de l'atac, el braç de la bèstia quedés partit en dos verticalment. El monstre parà. Mirant el tall, mentre la sang degotava embogí encara més si això fou possible. En Gauts estava cansat de fugir. Si només es dedicava a esquivar-lo no acabaria mai. De tant moure's, havien arribat fins a la petita plaça de davant la catedral. Aquesta començava a enderrocar-se mentre les flames sorgien per les agulles. En Gauts es preparà. El deforme ràpidament curà aquella ferida. Era el moment.

Tots dos es llençaren. Començaren a repartir cops i estocades per parts iguals. L'espectacle de destresa, una dansa de poder. Llençà un puny que parà. Un altre amb l'altra mà. El jove tallà el braç culpable del segon atac d'un sol cop. La bèstia féu un salt enrere i amb un segons regenerà el braç. Llençà una altra envestida. En Gauts la parà el cop amb l'espasa, però se l'emportà fins a estavellar-se contra un dels murs de foc, enfonsant-lo. En part, el monstre protegí al caçador involuntàriament de la paret degut a l'immens cos. Aquest intentà rematar a en Gauts un cop a terra, però s'aixecà amb gran velocitat i amb un tenaç cop li tallà els talons, fent-lo caure a terra. Com no podia ser d'altra manera, s'aixecà d'entre les runes, curat. Tornaren a carregar un contra l'altre. En jove lluitava al màxim de capacitats. Provocava grans talls a l'enemic mentre evitava qualsevol altre cop, però es regeneraven quasi immediatament. L'esgotament i el dolor intern el començaven a afectar. Un dels cops que llençà el monstre, aconseguí tocar al jove. Amb una de les seves urpes, marcà amb una gran cicatriu vertical la cara d'en Gauts, des de damunt de la cella dreta fins al pòmul. Seguidament, sense massa visió per part del caçador, el deforme llençà plantofada. El féu volar pels aires fins al carreró d'on venien. Lliscà per terra mentre l'espasa volava pels aires fins als seus peus. L'havia tocat.

L'alè que s'esfumava entre la neu, simbolitzava el fred, el cansament, el dolor. Aquesta vegada l'havia enganxat bé. Semblava que el duel estava finalitzant. Però no, no es rendiria tan fàcilment. Recollí l'arma i amb calma s'aixecà un cop més. S'alliberà de la capa per poder moure's amb facilitat. A la vegada que la deixà caure a terra, deixà al descobert la seva particular armadura. Era evident que era diferent de les habituals, estava feta a mida. A la cintura duia un cinturó de cuir amb diferents compartiments. D'un d'aquests tragué un diminut flascó cristal·lí ple del què semblava un líquid. Aquest tenia uns colors entre beix i ambre.