La Caida

Plantejament

Mai en ma vida em pensava que em podria passar això.

Soc l'Alejandro una persona normal amb una vida i amics normals, tinc tretze anys i visc a Sabadell. Soc una persona amable i divertida, i el meu millor amic és el Luis, una persona baixeta molt maldestre, però traient això fora de lloc és una increïble persona, de les millors que conec i de les preferides que hi tinc.

Doncs un divendres m'avorria a casa i vaig pensar, i si quedo amb ell per anar a la Mola? Seguidament, decideixo preguntar-hi i ell hi ha accedit. Li aviso a la Clàudia que aquest cap de setmana no hi soc lliure. Li queda clar, demà dissabte hi vaig amb el meu millor amic Luis a la Mola, que divertit!

Ja ha arribat el dissabte, m'aixeco molt feliç i tinc pressa perquè arribi l'hora de sortir. Esmorzo ràpidament i seguidament prepara'm. Podeu pensar de quedar que és només una quedada normal i corrent, però a mi em fa molta d'il·lusió, ja que no quedo mai, i el poc que hi quedo intento gaudir-ho al màxim.

Ja arribat l'hora en la qual hem accedit per anar-hi.

El pla és molt senzill hi quedem a la Plaça Espanya i des d'allà anem pel bosc fins a arribar a la Mola.

En el camí hi veiem moltes coses, serps, ànecs, i més d'una vegada ens hem anat corrents per una simple abella, perquè a mig camí paràvem per descansar i picotejar una mica, perquè ens cansàvem molt, i doncs treia el mòbil i els dos jugàvem a Pokémon Go.

Hem arribat en un moment en el qual vam veure un ciclista caure, jo i el Luis vam anar corrents per veure si estava bé, i resultava que si, seguim amb el nostre camí i ell amb el seu, era una bona persona al final de tot.

Una hora després arribem a la Mola i parem uns moments per recuperar forces i després ja pugem.

Mentre pujàvem hem parat a un observador, per contemplar les vistes, jo em vaig distreure amb un animal que hi vaig veure, volia fer-li fotos, mentre que el Luis s'apropava a la vorera per mirar més de prop vaig escoltar de lluny una persona dient que no s'apropés gaire que es podia caure.

Mentre continuava fent-li fotos a una serp bastant curiosa, vaig sentir crits al darrere meu, volia saber el que passava apropant-me de mica en mica vaig preguntar el que passava i em van dir que un noi va caure pel penya-segat. No hi trobava al Luis, tenia por que Sigués ell el que va caure, amb tot el pànic que hi havia a l'ambient vaig preguntar de nou si van veure el com era el noi que havia caigut, i malauradament coincidia amb l'aspecte del Luis.

Hi estava en shock, no em podia moure i no sàvia el que fer.