La Caida

Desenllaç

Jo ja sabent que hi tenia ajuda per buscar al meu amic Luis i que ja em trobava molt millor, tenia les esperances prou altes per continuar. Des que la meva mare va posar al Luis com a desaparegut no vaig esperar que molta gent només que arribessin unes 10 persones com a màxim. Jo i la meva mare vam començar a anar al punt de trobada, i no em creia la quantitat de gent que n'hi havia, 50 persones com a mínim. Jo quasi plorava de l'emoció que em va donar aquell moment, sabent que ja som suficient gent per buscar-lo i trobar-ho en qüestió de minuts.

Després que ens donin la informació, de fer els grups, on buscar, punts clau i material vam posar-nos amb les mans a l'obra. Jo i ma mare vam començar a buscar pels voltants i on vaig deixar les marques fa temps, i encara més enllà no n'hi havia res, veient això vam tornar al punt de trobada i mentre jo i la meva mare descansàvem van donar la veu d'alarma.

Ho van trobar, finalment, encara hi era viu. Va arribar l'ambulància i la resta de equips d'emergència i vaig aconseguir-ho per pujar-me'n l'ambulància, el Luis estava terriblement. no em podia creure com podria sobreviure a tot el que li va passar.

Li vaig prometre que hi estaria bé de nou molt sovint i així va ser. Increïblement en dues setmanes es va recuperar, però encara li queden parts com els braços o les cames que lamentablement es van trencar, però això ja no importava perquè Luis estava bé i tot va tornar a la normalitat.