La Caida

Nus

Hi estava en shock, no em podia moure i no sàvia el què fer. Hi estaven passant moltes coses al moment, i he de tenir la ment clara si vull que Luis hi estigui bé, doncs em vaig decidir per buscar-ho jo mateix. Una vegada ja em trobava millor i més relaxat em vaig apropar a la vora per intentar buscar aproximadament el lloc on cauria per així buscar un camí aproximat i amb sort trobar-ho. El primer que vaig començar a fer va ser preguntar a la gent si en sabia un camí per anar al lloc més proper a l'accident, ningú em donava cap resposta i això em deia que havia de buscar-me la vida jo mateix.

Jo no coneixia la Mola de res, per això la primera idea se'm va acudir era la de buscar un mapa, localitzar on era i així de fàcil seria trobar a Luis. Aquesta idea era fàcil de dir, però no de fer. Lamentablement, no vaig trobar cap mapa al voltant meu. A partir d'aquest punt ja m'adonava dels problemes que hi tindria al llarg del camí.

Ja que no tenia mapa vaig anar corrents tornant pel camí on vam anar abans, mirant si d'alguna manera podria arribar a ell, però tardaria moltíssim més del que voldria i em defraudava això. Però a poc a poc preguntant a la gent anava arribant al peu de la muntanya per així seguidament intentar rondar pels voltants a veure si trobava alguna cosa.

Va arribar un moment en el qual jo estava corrents pel bosc i de cop i volta vaig caure inesperadament fent-me molt de malt, però això no va fer-me aturar, no m'importava el qual em costi, faré el possible perquè Luis estigui bé. Ja havia arribat al peu de la muntanya i havia de pensar en el com ho faria per trobar-ho, tenia pensat a trucar-li per escoltar el seu telèfon, però malauradament ell no el portava, a part d'això la zona on la que destacava bastant, des d'aquí a baix podria intentar a ull nu per localitzar-ho.

Una vegada ja pensat el que faria, em vaig posar amb el pla anant pel camí el qual vam agafar abans vaig tomar una bifurcació per així rodejar la muntanya, però no sabia que passava i de casualitat hi escoltava sirenes al darrere meu. No em feia una idea del que hi estava passant, però cada cop les escoltava més a prop i a prop i finalment era la policia municipal buscant-me a mi, la persona equivocada dient-me que els meus pares estaven molt preocupats per mi, etc. Vaig aprofitar ràpidament per deixar una marca per si de cas retornava.

Una vegada a casa el primer que van fer els meus pares només arribar em van renyar d'una la qual va durar moltíssim. Per encara empitjorar-ho no em van deixar explicar-los el motiu, em van dir que me n'anés a dormir i que m'ennoblies de tot el que tindria al moment.

Eren les 4 de la matinada, i no aconseguia dormir, perquè encara continuava preocupat pel Luis, perquè vaig plantejar-me fugir de casa per continuar buscant-lo. Finalment, vaig fer-ho, retornant a la mola buscant la marca que vaig deixar ahir per retornar al meu camí i continuar el que vaig començar. Continuant rodejant la muntanya vaig trobar un petit fluvial sec o caminet el qual vaig seguir fins que jo mateix em vaig perdre en el bosc, però era de més m'estava concentrant totalment en trobar-ho.

Eren les 12 del migdia i encara no obtenia res, hi estava totalment desesperat per trobar-ho, però a poc a poc anava perdent les ganes de continuat buscant, ja es feia cansat i gairebé no progressava res de res, i asseguro que la policia m'està buscant de nou, I això no eren bones notícies, continuant corrent pel caminet aquell. Seguidament, després de 2 h continuava perdut i sense resultats d'alguna manera vaig fer-ho per arribar a l'altre costat de la Mola.

Ja que hi estava a l'altre costat de la mola hi era el doble de perdut que abans, era un lloc en el qual no hi havia estat mai, i segurament mai voldria anar de nou, però el cas era del fet que ara si l'havia cagat, no sabia on era Luis i encara més jo mateix.

El que tenia al cap era pujar la Mola i baixar-la de nou, mentre l'estava pujant la poca gent que n'hi havia m'estava mirant d'una manera molt rara i no sabia el perquè, potser era les pintes que hi portava, ja queda que hi era des de les 4 de la matinada al bosc, però ni cas continuava al meu encara que hi hagi gent al darrere meu preguntant-me si estava bé, etc. Ja havia arribat a un observador, no sàvia si era el de l'accident o no, però estava tancat al públic, quina casualitat, apropant-me per comprovar el que havia passat em van dir del fet que hi va haver un despreniment i que per seguretat l'havien de tancar, vaig apropar-me per mirar si realment era el lloc de l'accident i mentre m'apropava vaig sentir un crack al darrere meu.

Des d'aquest sabia que tot el que havia passat no era comparable a això, significava que acabaria igual que Luis. Aprofitant els moments vaig mirar a quanta altura hi estàvem, no semblava tan honestament, vaig veure passar la meva vida davant meu, estava amb els ulls tancats pensant en el pitjor que podria passar mentre m'estaven cridant al darrere meu.

Però de cop i volta vaig sentir com que m'agarraven per darrere, no sabia el perquè i el com, però hi estava bé, sense estar surfejant una pedra enorme baixant un penya-segat, obrint els ulls em vaig trobar un dels treballadors que hi eren allà, cridant-me el perquè hi era allà, que si estava bé. Jo amb tot el que hi havia passat no escoltava res de res, moments després vaig acabar en ambulància i seguidament a l'hospital.

A l'hospital em van dir que hi estava bé, però que deixes de fer tot això que podria acabar malament, i una vegada a casa, de nou, em vaig a trobar a la meva mare plorant al saló, encara no s'havia adonat que hi era a casa, però quan em va veure va anar corrents cap a mi a donar-me una abraçada. Seguidament, explicar-li tot el que havia succeït, ma mare va comprendre i mirant que jo només vaig tractar de trobar a Luis, va anar a la policia a demanar que el busquessin.

Sabent que no era l'únic que buscava al Luis hi teníem més probabilitats d'encontrar-ho.