Reflexions de lavabo

Tot el que baixa acabarà pujant

Estic perdut. Tinc por. Des de fa un temps enrere la meva manera de ser m'impedeix gaudir del present perquè el meu cap automàticament em transporta al futur. Això no seria un problema si no fos perquè sempre em porta a escenaris horribles plens d'equivocacions que no tenen solució.
Si la vida és així vol dir que alguna cosa estic fent malament, és per això que he decidit canviar.

Al final la vida no son només obligacions, son aquells petits moments que ens trobem en forma de petites espurnes que, malauradament, molts cops no sabem apreciar. Un somriure de la persona que estimes, un comentari agradable o, fins i tot, un petit instant de calma dins un tren atapeït de gent.

És preocupant el gran nombre de gent que s'identificarà amb mi després de llegir el primer paràgraf, però encara és més preocupant la minoria de persones que ho faran amb el segon.

M'agradaria acabar amb una reflexió que he arribat fa relativament poc. Vull pensar que és un senyal de maduresa, ja que diuen que a mesura que vas creixent les coses insignificants de la vida van perdent valor. És per això que tot canvia quan entenem que un dia ens morirem. Això no vol dir que tot si val o que ens hàgim d'aferrar a aquesta idea com un final que justifiqui qualsevol ximpleria que fem, no. Ho faig, perquè hem de ser conscients que la vida avança posem la cara que posem. Així que tant per tant jo aniré per la vida amb un somriure i gaudint de cada moment.