✸
Visualitzo aquella imatge,
d'un bon dia de septembre,
d'il•luminació ambre,
amb cap mena d'equipatge.
Un paisatge blau marí,
sense roques costaneres,
però amb platges marineres
i un relleu sense cap fi.
Sorra fina sota els peus,
aquell terra irregular,
unint-se per força al mar
i al suau remor de les veus.
Em sentia tan lleugera,
de pressions alliberada,
especialment relaxada.
Ja no era presonera.
Podia i volia córrer,
contra tots els crits del vent,
parar quan perdés l'alent,
sense ningú a qui socórrer.
Mals moments s'envan com fum,
queda claror al meu rostre,
de la tristesa cap rastre
i amb un somriure de llum.
JuneBerry
✸
ESTÁS LEYENDO
Todo lo que mi corazón grita
Poetry♡ Todo lo que no sé expresar con palabras. Lo que mi cuerpo me susurra, lo que mi mente no sabe ignorar, lo que al final acaba saliendo de mi todo, en forma de poesías. Todo lo que se recrea en mis manos, y queda plasmado en una obra que me ha sanad...
