Companys de viatge

CAPÍTOL 1 Els exàmens s'acosten.

Era un dia d'hivern, el primer dilluns de gener per ser més exactes, i el sol en prou feines sortia d'entre les muntanyes i il·luminava les cases de Syndril. L'ambient del matí era humit i la boira impregnava el poble. Una vila petita, però molt acollidora, envoltada per una muralla de pedra força alta amb algunes torres pels guardians que protegien el poble, ja que Syndril estava envoltada per uns boscos espessos, principal habitat dels monstres.

Els primers rajos de sol van entrar per la finestra i va enlluernar el rostre de la Ragna. Ella va entreobrir els ulls i a continuació es va incorporar al llit. El moble va cruixir lleugerament, llavors la Ragna va posar els peus al terra de fusta i va donar una mirada ràpida per tota l'habitació. Va estirar els braços i va sospirar, després es va posar dreta amb un gest enèrgic i es va dirigir a l'armari de fusta que hi havia al costat de la finestra.  

Va obrir les portes del moble de bat a bat i en va treure una túnica senzilla de color beix amb brodats verd clar. Es va posar un cinturó i per sobre les espatlles una capa curta que s'ajuntava amb una caputxa a través d'una agulla en forma ovalada color maragda.

Un cop la Ragna es va haver vestit, es va dirigir a l'escriptori de l'habitació i va obrir un dels calaixos de la taula. D'allà en va treure un raspall i una goma i va començar a pentinar la seva llarga cabellera color marró fosc. Se'ls va recollir amb un monyo al final del cabell. 

Finalment, va sortir de l'habitació i es va dirigir a la cuina de la casa on es va trobar amb la resta de la família, els seus pares i la Frida. 

—Bon dia Ragna!— Va dir la mare saludant a la Ragna des de la taula.

—Ja era hora que et despertessis, sembles una marmota— Va comentar la Frida mentre s'entretenia pelant una fruita.

La Ragna va deixar anar un sospir, ignorant el comentari de la Frida

—Digues el que vulguis, però millor que t'afanyis perquè no vull haver de tornar a arribar tard a l'escola—. Va deixar anar la Ragna com a avís per a la seva germana.

Les dues germanes van restar callades durant tota l'estona de l'esmorzar, ja que volien anar de pressa. Un cop varen acabar l'àpat, es van carregar a l'espatlla els seus sarrons i es van posar les botes de pell. 

— Adeu, pare, adeu, mare, anem tirant cap a l'escola, d'acord?— Va exclamar la Ragna per acomiadar-se dels seus pares.

—D'acord, nenes, aneu amb compte— Va advertir el pare.

—Fins després— Va afegir la mare mentre endreçava unes gerres de ceràmica.

La Ragna i la Frida van emprendre el camí per anar fins a l'escola. Van travessar la porta de sortida de la casa i van començar a avançar amb pas lleuger pel camí empedrat del poble. Pels carrers de Syndril, en aquestes hores, hi havia molt moviment de gent ja tothom feia marxa cap a la feina o anaven a comprar.

Si inclinaves la mirada cap als costats del camí, podries veure cases. Aquestes eren petites, amb fonaments de pedra, parets de fusta i una teulada que queia en forma de triangle, amb unes teules d'un color vermellós. Van seguir la carretera, en direcció recta fins que van arribar a un encreuament i van girar cap a la dreta. 

Per aquell camí varen trobar el molí de Syndril, l'únic molí en tot el poble, però era força gran. L'edifici feia uns 15 m d'alçada i tenia 4 aspes de 5-7 metres de longitud cada una. Els materials en què estava fet el molí feien conjunt amb la resta de cases del poble, fonaments de pedra i teulada vermella, la teulada en comptes d'acabar queien en triangle, tenia una forma cònica.

Van avençar més per aquell camí i van poder veure més edificis icònics del poble com ara la botiga de productes de cuir del senyor Rudolph o la carnisseria de la senyora Luana.