Misteri a l'orfenat

Arribada a l'orfenat

Avui torna a estar ple el tanatori. Hi ha molta gent plorant per la mort de l'Esteve Bosch un home molt honest que volia el millor per a la seva família.

Tothom està trist, però sobretot la Carla i la Isabel que han perdut un pare i un marit. Quan s'acaba la cerimònia, tothom les intenta consolar, però per totes dues han perdut una persona molt important, especial i estimada.

La Carla tampoc s'està adonant de gaire, ja que és una nena de 5 anys molt amable i llesta. Per això, sap que sense el seu pare la seva vida canviarà, però el que no en té n'idea és del que exactament li passarà. En canvi, la Isabel, una dona d'uns 30-35 anys molt sobreprotectora, ho està passant fatal, ja que acaba de perdre l'amor de la seva vida i sap que haurà de cuidar ella sola la Carla.

Els següents dies els passen tristes, però la vida de la Carla continua igual: Va a l'escola, dina a casa els avis, d'extraescolars fa música, flamenc i anglès... Fins que un dia la seva mare la porta a un orfenat sense dir-li res ni explicar-li res.

Quan la Carla arriba a l'orfenat, primer no sap a on és i es pensa que és una escola nova, però la seva mare li diu:

Carla, filla meva t'estimo molt i espero que algun dia em puguis perdonar.

La Carla està estranyada d'aquesta frase, però no li dona importància perquè es pensa que la mare li diu per si li agradarà l'escola, però després li diu:

Espero que els llits siguin còmodes- i just quan la mare acaba de dir això se'n va.

La Carla no ho entén i quan veu que la seva mare està marxant es posa a plorar suplicant que no la deixi allà. La Isabel ja està massa lluny i no sent les súpliques. La directora de l'orfenat li diu a la Carla que no es preocupi que a l'orfenat estarà bé i la fa entrar per ensenyar-li l'orfenat. La primera impressió de la Carla és de por, creu que l'edifici és massa gran i que no la tractaran bé.

L'orfenat és molt gran, amb un menjador gran amb una taula molt llarga per cada curs. Té 3 patis: un amb un camp de futbol, un de bàsquet i un d'handbol. Un altre amb un camp de gespa i una font al mig per relaxar-se. I un parc amb gronxadors, tobogans, un sorral, tirolines i cavallets pels més petits.

L'habitació de la Carla no es veu tan gran com la resta de l'orfenat, però tampoc és molt petita. Hi ha 1 escriptori i un armari, però hi ha dos llits i dues tauletes de nit, ja que haurà de compartir habitació amb la Martina una nena de la seva edat que també acaba d'arribar a l'orfenat. La primera impressió de la Carla en veure la Martina és que serà una mica borde, però al cap de poc s'adona que estava equivocada.

En les primeres setmanes la Carla i la Martina ja s'han fet molt amigues. La Martina és una nena una mica despistada i desordenada però molt bona amiga. A l'orfenat van creixent i ho fan tot juntes: celebren juntes Nadal, l'aniversari de cada una de les dues, carnaval, també celebren el dia que es van conèixer... Ja són com germanes!

Allà també fan classe i quan la Carla comença el que seria 1r d'ESO li van molt bé els estudis excepte biologia. Odia aquesta assignatura però sobretot al professor. Es diu Arnau i és un senyor d'uns 50-60 anys que sempre està amargat i els hi posa la culpa de tot a la Carla i a la Martina. Van passant els anys fins que totes dues tenen 15 anys.

La Carla ara amb 15 anys és alta i prima, amb els cabells llargs, ondulats i d'un color moreno una mica clar. Té la boca, les dents, i el nas petit i els ulls bastants grans, porta unes ulleres amb la muntura molt fineta. La Carla és molt esportista per això sempre vol jugar a handbol amb la Martina encara que la Martina no li agrada gaire, és amable, extravertida i sociable.

Fins que un dia s'adonen que a l'orfenat comencen a passar coses estranyes.