Els que sou de la meva generació, es a dir, nascuts als 80' o 90' us n'heu d'en recordar segur. Era una espècie de gat futurista de color blau que vivia amb una família japonesa: el pare, la mare i el Nobita (el fill), El Doraemon podia parlar, caminar a dues potes i interactuar amb total normalitat amb els altres humans.
Però el més sorprenent d'aquest gat del futur era que cada vegada que el seu amic Nobita tenia un problema, ell posava la mà a la seva butxaca màgica i treia un invent. Aquest invent era meravellós i li servei al Nobita per solucionar el pro lema que tenia en aquell moment, pràcticament amb molt poc esforç.
Per a mi, un nen d'uns 10–12 anys era increïble, i crec que durant molts anys el meu Doraemon han estat els meus pares. Ai, però! El Doraemon no existeix i els pares on hi seran sempre en aquesta vida, hi haurà un moment que hauràs de començar a volar sol, sense gat còsmic.
Així que un consell no sol·licitat per avui: si tens un problema aprèn a solucionar-lo, si no saps fer una cosa aprèn a fer-la, si vols fer alguna cosa a la vida fes-ho tu mateix, NO esperis res dels altres, no esperis que vingui el Doraemon a ajudar-te. Si vols una cosa fes-la!
FI. ETDL
