Abdorahman l'immigrant

Parte sin título 2

Després d'estar més d'unes hores amagats van decidir sortir per veure si encara hi havia patrullés patrullant pel seu voltant. En acabar la patrullada els policies estaven molt cansats i van decidir descansar unes quantes hores. Abdorahman i Mohamed i els senegalesos van decidir canviar de lloc. I van decidir a proper- sé més a les tanques de l'Algesires per poder anar a Espanya.

De camí es van trobar una patrulla militar molt ben armada perquè ningú travessi el mar capa Espanya. Van estar a les tanques com una 1 hora i mitja d'espera perquè els militars abandoni la seva posició de guàrdia. Al final el van abandonar i van tenir l'oportunitat per poder saltar. Era vida o mort, van decidir salta tots menys el Tinga que es queda per salvar-los l'esquena per qualsevol conflicte.

Al final van arribar a les tanques de l'Algesires, però mai s'ho oblidaran del Tinga. El Antei va ha pel seu germà Thinga. Al final Moha I Abdorahman van trobar una llanxa i van començar l'embarcació capa el destí final Espanya. Primer van agafar les provisions van menjar una mica i després van començar la ruta de més d'un dia. Van fer la ruta curta, però perillosa perquè hi havia coses inexplorades pel fons del mar perquè ningú s'hi atreveix a creuar per aquella ruta nomenada les tres vesties submarines. Al final van decidir creuar per aquella ruta perquè era la més curta però la més perillosa.

Van agafar uns subministraments que hi havia per aquella zona, després de quaranta minuts agafant subministraments van començar l'aventura. Mohamed estava molt espantat, però Abdorahman l'obligava a tranquil·litzar-se perquè segui una aventura més tranquil·la, en estar 1 hora al mar van decidir menja una mica de pollastre què en van agafar dels subministraments. Va ser la pitjor idea que van pensar mai perquè hi havia taurons que només s'alimentaven de persones o pollastres que l'espècie tromataura és una espècie poc coneguda perquè només està per aquella ruta.

Ells no ho sabien, però com Mohamed és molt llesta es va adonar que uns tres animals monstruosos s'ha apropaven cada vegada més. Li va dir, ha Abdorahman per no li va fer cas i ca seguin menja'n fins que el líder del tromataura va decidir atacar, per sort no li va passar res Mohamed va tenir una idea fantàstica que era tira els pollastres el més lluny possible per distreure els tromataura i ells amb la barca escapar el més ràpid possible per tenir el màxim de temps possible.

El pla va funcionar a la perfecció, però ell no sabien que els esperava una tempesta abismal just abans d'arribar, la mitja hora que quedava va venir la tempesta mai vista aquella dècada per aquella zona.

Es va començar a trencar la barca i ells estaven ena una sensació que asta aquí era el final de la seva aventura, però Mohamed va tenir una idea calau boníssima era de tirar-se a l'aigua i agafar-se sobre una bolla que hi havia per aquella zona.

Van estar pensant una estona perquè era molt perillosos, però no hi havia molt de temps i al final van decidir saltar i tots dos van arribar perfectament sa i van posar còmodes i van esperar fins que la tempesta acabés.

En acabar van començar fins al seu destí final Espanya, en arribar allà van anar a un grup de gent que rep gent immigrant, els van acollir molt bé els van donar

uns cursos per aprendre l'idioma també un habitatge petit amb uns altres immigrants per poder dormir i menja.

Cada dia s'aixecaven a les dues del matí per anar a treball de palet les dotze hores al dia per 300 euros mensuals que era molt poc comparat amb les hores que feien. Van decidir que tocava canvia la seva vida perquè no podien viure més així era explotació i no arribaven a fi de mes, lla estaven farts i hi havia dos camins ser delinqüents i anar a robar bancs ho intenta fer-se els papers

Mohamed es va decidir per la delinqüència i Abdorahman va decidir anar-se'n per fer-se els papers i en aquell moment se'n van separar.

Moha va començar per anar-se'n a una colla que feien vandalisme i aquella colla es deia mafiamariguana i era molt perillosa, però això el Mohamed no ho s'havia, però per poder entrar a la bada i hauries de parlar amb el líder que es diu bemba mossodo que és origen camerunès. Per poder entrar hauries de fer cinc reptes que Mohamed va acceptar l'oferta dels cinc reptes un d'ells, era matar al líder de la banda enemiga que es diu Mufan carian d'origen senegalès que tenian una revalidant immensa. Que el pla era a les dotze de la nit que el Mohamed amb un franctirador.

Que Mohamed va rebutjar l'oferta perquè en la seva religió musulmana no es pot matar i no va acceptar l'oferta, però la mafiamariguana li va contar el pla i tenien por de que es xivés i el volien matar, però Mohamed se'n va anar corrent per buscar al seu amic Abdorahaman per fer-se els papers ell també que s'han va penedint.

El va estar buscant per setmanes que al final el va truban surtin de l'ajuntament per demanar els papers.

En sortir es van trobar i Mohamed li va demanar perdó i que ell tenia tota la raó que fins i tot es va posar a plorar de l'ha penedit que estava.

Abdorahaman li va explicar el que li van dir que tardaria com uns 6 anys i ell va acceptar pensan que en un futur tindria la il·lusió de tenir un treball estable amb una família per cuidar.

Va estar llogant un departament fet una brutícia només per tenir uns papers per

poder treballar en un futur. Van estar parlan amb les seves mares per veure com estaven, estaven en una situació molt dolenta no arribaven a fi de mes al seu germà petit passava fam. I això va deixar pensant ha Abdorahman nit sense dormir per troba solució per la seva família.

Va començar d'escombriaire que li pagaven una mica més que paleta va estar treballant d'aquell treball uns mesos i no era prou per ajudar a la seva família. Després va començar de camioner, treballava quasi tot el dia, però li pagaven més això el va cansar tant que un dia de l'enfadat que estava va trencar el seu mòbil.

I no tenia els suficients diners per comprar-se un altre.

No es podia comunicar amb la seva família del Marroc i això va fer que pensés amb la idea del seu millor amic Mohamed que era atraca els bancs. Perquè els papers encara les faltava més de 3 anys per poder tenir-los i poder treballar dignament i legalment. Abdorahman va trucar al seu millor amic Mohamed per veure que fer tenian dues opcions una era aguanta tres anys fen treballs de moltes hores i un sou baix o agafar i planeja un atrac un dels bancs més propers de la zona.

Van estar pensant en què volien convertir-se si en uns pobres treballadors o uns rics lladres i van de cedir per la segona opció. Com tenien diners ni materials van decidir atracar una joieria per després vendre les joies. Van estar buscant joieries no molt famoses per no cridar l'atenció, van trobar una al centre de la ciutat que es diu Joieria Ferrat que el seu propietari és l'Arnau Ferrat que és un home de setanta-nou anys

Després de veure que era la joieria perfecta per l'atracament van començar a planejar.

El pla era, que el Mohamed distrauran el propietari pel Abdorahman es colés amb més facilitat pels conductes de ventilació en passar arriba a la caixa forta que té totes les joies més cares les agafa tots mantres que Mohamed el segueix distreien ala cavar se'n van.

Després d'una setmana els van anar a vendre, els van oferir uns quinze mil euros en bitllets 500 i ells ho van acceptar després. Se'n van anar i li van dir la notícia a les seves famílies i es van posar tant contens que ni van preguntar d'on sortien els diners. La policia va començar a dubtar d'ells perquè no és normal que dos emigra'ns comencin a comprar de tota mena de coses cares.

La policia després de revisar unes quantes càmeres de prop de l'atracament els han vist sortí corrent de la tenda. L'endemà els van detenir per l'atracament per no gastar els diners amb paciència. A la presó es fan amic del Ayman i Roxi dos criminals molt famosos que roben bancs i tenien un pla per escapar de la pressió.