Audra

La nit

Durant el desenvolupament de la ciutat dels Isdiavik, el Nuok un membre important del clan, va ajudar a organitzar les ciutat i es va guanyar la confiança del clan. Al llarg del temps es va fer xaman i el seu poder sobre el clan dels Isdiavik cada cop era major, al final, es va convertir pràcticament en el seu líder. Va construir diverses infraestructures per fer reunions o rituals que ell utilitzava amb els habitants més propers a ell del clan dels Isdiavik.

El clan dels Isdiavik es va dividir, hi havia part del clan que no estava del tot d'acord amb el lideratge del Nuok; dins d'aquests es trobava la comandant dels caçadors i l'exèrcit dels Isdiavik, la Vados. Ella i els altres comandants no estaven completament d'acord amb el fet que el Nuok tingués tant poder dins el seu clan, però malgrat això,  complien les seves ordres.

Per altra part, estaven els que confiaven i acompanyaven al Nuok, que en aquest punt eren gran part del clan, però sobretot la seva cort, els que l'ajudaven i el seguien en els rituals. Eren amb qui més confiança tenia, i els que l'havien ajudat a escalar ràpidament en poder. El Nuok es va convertir en el líder dels Isdiavik. Dins dels homes del Nuok es trobava el Rasik, un xaman com ell, la seva mà dreta.

Durant una de les reunions dels Isdiavik, el Nuok va mostrar un pergamí als comandants i a la seva cort, era un mapa, un mapa de la muntanya d'Audra.

Després d'uns mesos, el Nuok va convidar a diversos dels habitants dels clans de Lyba i Karalai per celebrar el seu gran desenvolupament a la ciutat, el progrés que havia fet al clan Isdiavik i celebrar el seu ascens com a líder. L'Aru i L'Íates, naturalment, van ser convidats i van anar a la celebració amb el seu pare i gran part del clan dels Karalai. També van convidar als Lyba i diversos guerrers dels dos clans, el comandant dels Karalai, el Viktar i el Graham, el millor guerrer dels Lyba.

Els líders, comandants i la gent més important dels tres clans van seure a taula més gran de l'edifici, l'Aru va seure a una taula més apartada, però, l'Íates, com a primogènit i successor dels Karalai, va seure amb els líders.

A la taula dels líders, van passar la major part de la nit parlant i donant opinions sobre diversos temes i problemes de l'illa, de tant en tant, l'Íates s'anava apartant de la taula principal i estava amb l'Aru una estona, ja que estava apartat de tota la zona. Però en un moment, l'Aru va sentir molts sorolls i diversos crits, quan es va aixecar per observar i comprovar que tot estigués bé, cada cop s'escoltava menys i les veus de celebració van anar desapareixent i es van convertir en crits. Va veure a l'Íates corrents cap a ell, va escoltar "Han assassinat als líders".

Va ser immediat, amb un gest del Nuok l'exercit dels Isdiavik va carregar cap als altres habitants, l'Íates i l'Aru van fer el que van poder, però al final es van retirar de la primera línia d'atac i van amagar-se. La "celebració" es va omplir de crits de gent que escapava com podia. Els Isdiavik anaven armats i tots els convidats estaven indefensos contra l'adversitat, tot era part del seu pla des del principi.

Però ara era massa tard, els caçadors i guerrers dels dos clans van intentar mantenir a ratlla l'exercit mentre els habitants es retiraven, no va servir, els arquers continuaven disparant, els soldats continuaven carregant en contra, eren massa forts, massa ràpids, impossibles d'aturar. Una fletxa es va desviar al lloc on era l'Íates. l'Aru va veure com travessava el braç del seu germà.

Els Isdiavik van continuar atacant sense pietat i van ferir a molts habitants, però un científic del clan Lyba, l'Antis, va poder improvisar unes fletxes ígnies. En va disparar i dirigir una a la taula principal, quan es va clavar, les flames van sorgir ràpidament i es van continuar expandint. Una part de l'exèrcit Isdiavik es va quedar acorralada pel foc de les fletxes.

Els habitants no van trigar a utilitzar la distracció a favor seu i es van dirigir cap als carros que havien portat, dirigint-los ràpidament, van retirar-se de la baralla i van posar marxa cap a les respectives ciutats. Mentre avançaven, l'Aru, l'Íates, l'Antis i la resta que podien disparar amb l'arc, van continuar disparant endarrere.

Quan van poder arribar a la ciutat van tenir cura dels ferits de gravetat per l'atac i van poder tenir cura de tothom. Mentre l'Íates es recuperava a la cabana dels metges, l'Aru va passar per un dels seus pitjors moments. Perquè no havia ajudat a l'Íates quan ell el va ajudar a amagar-se? Perquè no havia pogut fer res contra els comandants i la Vados? Perquè no havia pogut defensar als seus?

Se sentia impotent, indefens... Dèbil.

L'Aru va marxar a les parts més allunyades de la ciutat principal i es va continuar movent fins a les poques edificacions que hi havia al final de la ciutat, on el bosc era més frondós, on les plantes i els arbustos cobrien el terreny i les plantes creixien sense limitació humana. Allà es va començar a entrenar. Dia rere dia entrenava amb l'arc, amb l'espasa, i amb tota mena d'armes per ser capaç de sobreviure a un atac pròxim de l'exèrcit d'Isdiavik.

Ningú el va veure. Durant dies, setmanes i mesos va estar sol, entrenant-se fins a acabar esgotat al final de cada dia. Va estar molt temps treballant sol, però, durant tots aquests mesos va ser capaç d'aconseguir una precisió que semblava pràcticament inhumana i va aconseguir una força que li permetia tallar a través dels troncs més densos.

Quan l'Íates va recuperar-se completament va anar a buscar al seu germà, quan va arribar al lloc d'entrenament, van passar uns dies entrenant junts i l'Íates li va ensenyar noves habilitats i estratègies que podia utilitzar al combat per obtenir avantatja sobre l'enemic.

Aleshores, van marxar uns dies amb l'Antis, ell va poder dissenyar noves armes per als dos germans perquè poguessin enfrontar-se als generals Isdiavik. També va subministrar al Viktar i al Graham amb noves armadures i armes més poderoses que havia pogut formar amb ajuda dels ferrers. Els dos comandants van repartir-les entre els guerrers i caçadors dels dos clans.

Malgrat no estar directament preparats, tothom al poble sabia que els Isdiavik podrien atacar en qualsevol moment, però s'esperaven a fer-ho. Per què? Què estaven planejant?

Un dia dels mesos freds, es va sentir un so a la distància, van sentir el soroll ensordidor d'una banya de cabra que va ressonar per tota la zona de la ciutat. Es va repetir breus moments després, tothom sabia el que significava, els guerrers i caçadors es van preparar per a l'enfrontament contra els Isdiavik, des de la distància, a la línia de l'horitzó, es va poder divisar tot el seu exèrcit carregant contra els Lyba i els Karalai. Els Karalai, liderats pel Viktar, es van dirigir en contra dels Isdiavik, mentre que els Lyba, liderats pel Graham, van esperar fins que els Isdiavik estaven a prop per poder atacar-los junt amb els Karalai.

L'Antis, l'Aru i l'Íates van anar contra els Isdiavik, però van notar una cosa, l'exèrcit no estava complet, el Nuok, la seva cort i la Vados no hi eren.

El cel clar va desaparèixer i un gran núvol es va començar a formar sobre la muntanya d'Audra. Va escalar fins a convertir-se en un huracà de dimensions gegantines, va començar una tempesta brutal a tota l'illa que no es podia comparar a res semblant que els habitants haguessin vist mai. 

La tempesta va créixer, i les fortes ventades que causava van agitar el mar fins al punt que onades gegants s'esclafaven en contra de les costes de l'illa. El Viktar i el Graham van mantenir als Isdiavik a ratlla durant la batalla, aleshores, l'Íates, l'Antis i l'Aru van escapar-se de la baralla i es van dirigir a la muntanya d'Audra.

Van començar a pujar ràpidament cap al cim. A mesura que s'apropaven al destí, la pressió atmosfèrica augmentava i cada cop era més complicat respirar. En un moment donat, van divisar a la Vados, darrere d'ella estava el Nuok, l'origen de la tempesta. La Vados va començar a caminar cap a ells i va desaparèixer. En aquell instant van notar una presència aclaparadora darrere seu. Era ella. Van desaveïnar les seves armes i es van apartar.

La Vados li va fer una estocada a l'Íates, que va bloquejar amb l'escut, l'Aru va aprofitar i la va atacar amb un tall, però ella es va aixecar i va contrarestar el seu atac amb tal força que el va fer retrocedir. L'Antis va carregar la seva ballesta amb una fletxa amb una punta d'acer i va disparar, la Vados la va esquivar rebent un tall a la cara que li va treure part de visió. En aquell instant va rebre un cop de maça al tors que la va tirar a terra. Quan es va  aixecar, va somriure subtilment i es va retirar.