Cabòries d'entretemps

Primer volum

Presentació

Aquest recull de relats neix amb la intenció de recopilar les vivències que fan volar la meva imaginació. D'altra banda, també neix en format físic, per fer-les arribar a aquelles persones que estimo. Per apropar-nos més. Per tenir un pongo més als nostres caus que faci recordar-nos mútuament.

Si has rebut aquest recull és important que sàpigues que aquí hi trobaràs informació valuosa. Aquests textos parlen de com percebo el món que compartim. També parlen de mi. I per això els rebeu, perquè allò que queda sense dir, és tan, o més important, que allò que ens diem.

Tifarades

L'Onofre es lleva un pèl més d'hora per recollir l'enrenou d'ahir. La mandra va cobrir qualsevol forma d'ànsia per recollir el seu estimat cau, permetent-se el luxe de vèncer el seu trastorn obsessivocompulsiu i posposar el maldecap que comporta recollir les restes d'un diumenge d'streaming. Ara no fa gaire bona olor, però només de pensar en el goig que farà d'aquí una estona, se'n llepa els dits. Si hagués de posar la poteta en aquells pensaments intrusius que li diuen la quantitat d'hores que dedica a tenir-ho tot sota control entraria en un estat d'ansietat interminable, però com qualsevol terrícola prefereix continuar prorrogant aquest debat per un altre dia. L'improrrogable saluda des de la distància, però ell erra que erra, frega que frega.

Un cop llest i havent recopilat prou gotes de suor decideix que és un bon moment per posar una mica de música marxosa i plantar-se sota el mànec de la dutxa. És increïble com cada cop que hi entra, feliç i content, en surt trist i ofuscat. És com si entrés en una cambra del tot rocambolesca, on entrar significa renunciar al seu estat d'ànim. I tot per dues gotes d'aigua. Aquestes li serveixen per humitejar els quatre cabells que li queden i també per passar-se la pinta que va heretar de la seu besavi. El misteri que no saben resoldre les espectadores que el veuen a través de la finestra del lavabo persisteix. Mama, mama, com és que el veí sempre està deu minuts pentinant-se... per després posar-se la gorra? Joana, fes el favor de posar-te la roba que tens a sobre del llit! No t'ho diré més! L'Onofre, que sent els judicis d'aquelles nenes endimoniades, dibuixa un somriure atípic, com si somrigués en la direcció oposada. El seu reflex es projecta en aquell mirall trencat que té al bany, i en ell troba certa complicitat amb aquella silueta d'un puzle sense acabar. Potser perquè les seves habilitats son incapaces d'acabar-lo. O potser perquè ell es veu així. Inacabat. Imperfecte.

Arribat el moment de la trobada, l'animal s'apropa a l'Onofre. L'olora. L'acomodador, que ara ha decidit canviar-se l'uniforme per un de mestre de cerimònies assenyala amb un fort xiulet l'inici del monòleg. L'animal aixeca una de les seves potes del darrere, i l'Onofre, que sap que en cap cas l'outfit el protegirà del seu destí, dedica les últimes paraules a l'amo de la bèstia.

Fill de p...

El pes de tot

Puc escriure una novel·la?

Moltes vegades em faig aquesta pregunta. Sovint, la resposta no es mostra tal com jo l'espero.

Sovint ni tan sols es mostra.

Quines són les aptituds o comportaments d'una persona que, sense estudis literaris i sense determinació suficient, podria arribar a escriure una novel·la?

És un parany creure que podria dur a terme tal efemèride? O estic fotent-me un tret al peu?

I finalment, és possible escriure històries si aparentment disposes d'una vida sense complexitat?

La veritat és que no caldria ser un set-ciències per escriure una novel·la. Amb dues potser en serien suficient. Però això sí, dues amb bons fonaments, com dues columnes gregues amb capitells dòrics, menys presumides que d'altres, però més robustes. La finalitat és aguantar el pes de totes les contradiccions i sostenir les tremolors que provoquen els dubtes.