Tinc el teu riure gravat a foc
i aquell somriure que em dediques viu sempre al meu cor
Però no estic pas enamorada
Simplement m'agrada la teva expressió de vergonya
i com arrufes el front quan dius que no
No estic pas enamorada
Però m'agraden els teus ulls
I els teus llavis
I el teu sentit de l'humor
I el teu to de veu quan em parles
Podria fer n'he un llistat tan llarg
que potser començo a creure que sí que m'agrades
o fins i tot que sí que estic enamorada
Ja fa temps que ho sé
però no ho he volgut veure
Que se m'il·lumina la mirada quan et veig
i que parlo de tu cada dues frases
No sé com no me n'he adonat abans
Que si quan tanco els ulls veig el teu somriure
És perquè potser m'agrades
És per això que ara intento posar paraules a allò que sento
Al que la meva ànima em murmura
al que el meu cor em diu de tu
Potser cap dia m'atreveixo a dir-t'ho
A llegir-te aquest poema
I de la manera més bonica et diré que t'estimo
que potser és massa precipitat
però així ho sento
Perquè no crec que hi hagi cap altra resposta
al fet que somio amb el teu somriure
que la meva ànima murmura el teu nom
i el meu cor diu tot el que m'agrada de tu
ВИ ЧИТАЄТЕ
Murmuris de l'ànima
ПоезіяAquí trobaràs un recull de pensaments i emocions transformats en poesia. Les paraules prenen vida i són un pont entre els sentiments i el lector. Així doncs, et convido a submergir-te en aquests poemes que venen de l'ànima, a deixar-te portar per le...
