Es van arraulir al voltant del foc improvisat. Es començava a fer tard i a la platja hi bufava una lleu brisa que els provocava calfreds. Es buscaven els uns als altres en la foscor de la nit, amb l'esperança de trobar calor i confort. Eren moltes les experiències que havien viscut junts aquell estiu; n'hi havia bones i dolentes, però totes havien deixat una marca invisible, un sentiment d'infantesa que no oblidarien mai.
Es van quedar així una estona, observant el reflex de la lluna, tremolosa, sobre les fosques aigües del Mediterrani. El foc crepitava lentament, il·luminant-los els rostres plens de llàgrimes seques i els ulls cansats de tant plorar. Darrera seu, a la llunyania, es distingien les llums de l'enterrament, el qual estava a punt d'acabar. Havien decidit que el millor seria marxar una mica abans per tenir temps d'acomiadar-se i rememorar algún dels molts records que mantenien d'aquelles vacances.
Encara els costava de creure que l'endemà s'acabaria tot; tornarien a les seves respectives cases i no es tornarien a veure fins l'estiu següent... si tot anava bé, és clar. Amb aquesta idea en ment es van anar aixecant d'un en un. Tot recollint les restes de la foguera, els cinc amics es van allunyar de la platja, anant en direcció als llums que es divisaven al darrera, on jeia el cos sense vida del sisè membre que completava el grup.
YOU ARE READING
Nits d'estiu
Short StoryA vegades les amistats sorgeixen de formes inesperades, però son els amics de debò els que t'acompanyen en els temps difícils, i els que queden al teu costat passi el que passi.
