Les persones són passatgeres 👤🚂
Sona estrany, però lamentablement és massa comú: passar de conèixer fins a tal punt a una persona com per arribar a saber-te de memòria la seva rutina, a no saber res d'ella. I no precisament d'aquesta última, sinó de la persona en si. Passar de conèixer els seus pensaments del dia a dia, potser els més profunds a no saber si els seus plans, aquells que tan sovint mencionava, segueixen en peu. Les persones vénen i marxen; unes romanen a la teva vida poc temps, d'altres s'hi estan per anys i anys, tants que penses que mai et faltaran, ni que aquell dia en què ja no hi són acaba arribant. Possiblement és la distància, la rutina o els problemes; sigui com sigui, acabem separant-nos contínuament d'elles.
Per molt que dolgui, a vegades les hem de deixar marxar a les persones, o ser nosaltres qui ho faci. Acabar un cicle per començar-ne un de nou, però havent après i canviat amb l'anterior, esperant tenir la sort de no ser apagats en el camí.
ESTÁS LEYENDO
Escrits
PoesíaAquí compartiré una quants dels meus escrits en català! Hi ha sentiments i sentiments, com per exemple l'amor, que es por viure de moltes maneres, totes diferentes entre elles però totes i cadascuna d'elles sembla màgia.
