-Adele, tia com estàs? Quan de temps, oi?- s'asseu al meu costat i li faig lloc a la taula.
-Doncs la veritat una mica estressada amb els estudis, i tu?
-Bastant bé!-fa una lleugera rialleta i se li marquen els clotets a les galtes- Hauriem de quedar algun dia amb la Margaret, tinc la sensació que ens ho passariem molt bé!
-Chelsea!- diu una noia a pocs metres nostra.
-Ja vaig, ja vaig- es dirigeix cap a la noia morena que ha interromput la nostra conversa- ja ens veurem Adele. Parlaré amb la Margaret per decidir un dia i anem a prendre alguna cosa les tres. Adéu!
-Adéu! - la nostra conversa em desconcentra, minuts després m'adono que són les vuit. Recullo les coses i guardo llibre a llibre a la motxilla. Agafo l'abric i me'l penjo del braç. Em dirigeixo cap a la sortida.
Només obrir la porta, l'aire de desembre em congela els narius, tanco inconscientment els ulls i recordo aquells dies d'hivern, amb la meva germana Olive, jugavem amb la neu, fèiem ninotets amb nas de pastanaga, abric de botons, barret i bufanda.
