Tres anys abans
Era un dissabte d'estiu. Jo estava a casa, davant del ventilador, engegat a la màxima potència.
Feia dies que voliem quedar amb les noies a qui em dirigia com a "amigues", però després d'aquest estiu, res tornaria a ser igual entre nosaltres.
Després d'estona davant del mòbil, esperant algun missatge de la Lola, la Kate i la Zoe, sense cap resposta, vaig decidir aixecar-me i anar a vestir-me.
Em vaig dirigir a l'entrada, vaig girar la maneta de la porta, que feia un soroll esgarrifós.
Vaig apretar l'ascensor.
De seguida em vaig adonar que no funcionava, així que vaig haver de baixar les escales. De la calor, i el cansanci, el cor, em bategava molt depressa. Quan vaig sortir, una onada de calor va topar amb la meva pell. Una humitat d'estiu inundava l'ambient. Vaig agafar l'autobús i em vaig dirigir al centre comercial.
La veritat és que vaig aprofitar el temps bastant bé, em vaig comprar un llibre per l'estiu, titolat "El Poder de la papallona", un èxit en ventes entre adolescents.
I de cop, les veig allà, a l'altre banda de la botiga, mirant roba com si res, com aquell qui deixa tirada una amiga durant un dissabte d'estiu, un dissabte horrorós, el dissabte, on tot va canviar.
Vaig intentar que no em veiessin, fins al punt que em vaig ajupir al terra fet de rajoles, en comptes de passar desapercebuda, la gent em mirava com si m'hagués escapat d'un manicomi. Així que fent veure que se m'havia caigut una pessa de roba, en vaig agafar una de terra i em vaig aixecar, desitjant que ni la Zoe, ni la Kate, ni molt menys la Lola, em descobrissin.
Quan vaig veure que estaven entrant als emprovadors, m'hi vaig dirigir, sense pensar-hi. La ràbia que tenia dins em controlava tot el cos. Vaig dirigir-me a la noia dels emprovadors i li vaig dir que em volia emprovar la samarreta que m'havia trobat al terra moments abans. La noia em deia que era una samarreta molt gran per mi i que si volia em portava una talla més petita.
Estava tan enfurismada, que li vaig arrebatar de les mans i li vaig cridar que no feia falta, ho vaig fer amb un to tan alt, que la resta de clients se'm van quedar mirant. Amb els ulls com taronjes, sorpresa per la meva reacció, m'adono que aquest tema em posa molt nerviosa. Ha sortit una Adele que no coneixia, al contrari de la Adele que diu si us plau i gràcies, aquesta Adele és una maleducada, i no vull que torni a sortir de dins meu. Entro al emprovador del costat d'elles.
-Nena et queda estupenda la camisa! - diu la Lola.
-No ho se, no m'acaba d'agradar- sento la veu de la Zoe.
-Nena! Què et passa?- diu la la Kate.
-No res, no trobo que estiguem fent bé, al mentir a l'Adele...
-És veritat, no estem fent bé- diu amb ironia i escolto el malèfic riure de la Lola- li hauríem de dir alguna cosa...Ara li envio que estic malalta i que no puc quedar, seguiu-me el joc.
El meu mòbil va sonar i elles van començar a murmurar, van sortir de l'emprovador i van picar amb els nussos dels dits a la meva porta.
-Adele?
-Adele bonica surt- em posava molt nerviosa que la Lola em digués bonica, em feia sentir imbècil.
Vaig sortir treient fum pels queixals, vaig deixar la samarreta a sobre del mostrador i me'n vaig anar.
En mig del centre comercial em van seguir. Jo, m'amagava entre les botigues, tot i així em van trobar. La Kate em va agafar pel braç i em va girar.
-Deixa'ns explicar-ho.
-No hi ha res que vulgui saber.- vaig fer una estrebada del meu braç i me'n vaig anar.
