Les histories de la Violeta

DINERS vrs FAMILIA

I per fi torno a entrar a la bonica escola que fa els meus somnis es compleixin. Només entrar vec que les noies estan a l'habitació. La Nora balla porta un vestit rosa i unes sabates a joc. La Lavínia està estirada al seu llit escoltant música, i la Rebeca plega els maiots i les mitges noves.

Violeta-- criden totes mentre m'abracen

Seiem a terra a parlar del Nadal. Totes tenen molts regals, només la Nora en sap de la meva situació. La Lavínia ens ensenya el seu medalló de plata nou i el seu iPod, mentre que la Rebeca treu de la bossa el mòbil nou i la Nora ensenya unes fundes per a les sabatilles amb el seu nom cosit amb fil d'or. Jo trec de la maleta una caixa de música vermella i daurada, quan l'obres té una ballarina en "retire" i sona la peça principal del llac dels cignes, dins hi ha l'altre regal un collaret molt prim la ''V'' de violeta de plata i la polsera a joc.

La Rebeca i la Lavínia van sortir de l'habitació per anar a buscar el berenar, i la Nora, obre la seva caòtica maleta.

Vi-- diu cridant-me-- això es per tu i en treu de la bossa una estora on posa ''Amigues per sempre'', un jersei gris amb un cor rosa i dues partitures de ''Copelia" un dels meus ballets preferits.

Nora-- li dic somrient-- no puc acceptar-los, no tinc res per a tu.

Tu agafe'ls i punt-- em diu-- són de part meva i de l'Alice ens has ajuda't molt i ja fas prou suportant-no's.

Somric i l'abraço i ho guardo al meu armari no es que no vulgui que ho vegin les noies, però es que la Nora no ha portat per les altres i quedaria malament.

Quan tornen seguim parlant i posant-no's al dia, baixem a sopar i ens trobem amb tots i parlem fins que ens obliguen a dormir, que tot i que l'endemà encara no fem classe per poder preparar-ho tot em d'estar frescs ven d'hora. Anem a l'habitació i després de posar-me el pijama em poso al llit i dormo.

SOMNI DE LA VIOLETA

Em trobo davant d'una botiga, es diu "La vie est belle" entro plena de curiositat, no és de moda i molt menys una tenda d'aquelles que porten tota la vida. La tenda aparenta ser petita molt ben decorada. De cop algú em posa una mà a l'espatlla m'espanto però de cop una veu dolça em tranquil·litza és Madame Rivers la dóna d'uns quaranta i pocs propietària de la botiga. Li pregunto el gènere de la botiga, Madame em respon amb una altra pregunta "Quin és el teu somni?" sense pensar-me dues vegades li responc que m'encantaria tindre tants diners com les meves amigues. Madame Rivers em fa assegurar-me de si allò era el que més desitjava, afirmo.

Doncs la dona em fa entrar en una petita cambra, i d'un calaixet en treu un amulet lila, la dona dolçament em diu que no el deixi de mirar això fa que a poc a poc em quedi com adormida.

Quan obro els ulls estic a l'habitació de la Nora la vull saludar però altrecop la dona posa la mà sobre el meu obro per parar-me i explicar-me que per molt que li parles la Nora no m'escoltaria.

L'escenari aquell era just el dia abans de Nadal la Nora esta ven concentrada sobre la taula llegint, de cop sent un timbre i s'aixeca corrents obre la porta i baixa les escales com un llamp, crida la Mery la noia que la cuida quan els seus pares no hi són es a dir la majoria de l'any, la Nora segueix corrent cap a la porta l'obre i es posa a plorar mentre s'asseu a terra qui ha trucat era en Hans, el majordom, entre ell i la Mery l'aixequen i la duen al sofà i la Nora encara plorant diu que es pensava que eren els seus pares que estan de viatge altre Nadal segui,t o que era l'Alice que ha anat a passar el Nadal amb unes amigues i es pensava que se'n havia arrepentit d'haver-la deixat sola.

De cop sona la dolça música del llac dels cignes i la meva caixa de música apareix de sobte i fa que se'm dobli la vista no deixant-me veure clar.

En obrir els ulls estic al jardí de la Rebeca. La bec a fora posant uns llums de colors a la porta de casa de cop la seva mare obre la porta i la Rebeca es cau a terra fent-se molt mal al turmell esquerre, la seva mare escridassant-la l'obliga a fer els seus exercissis diaris de dansa perquè quan torni a l'escola no estigui ''oxidada'' els completa no gaire ben fets, bec que pateix.

La caixa de música apareix al costat de la Rebeca i sona la música fent que l'escena desaparegui.

En obrir els ulls estic en mig de la sala d'estar, la Lavínia parla per telèfon amb la seva germana gran la Marilyn que és cantant, la noia li pregunta si passaria els Nadals a casa ella respon que no, que té concert a Londres aquella nit, i que era molt important.

La cançó torna a sonar, la caixa era a sobre el piano de la Lavínia.

De cop em trobo en un espai negre i encara més de sobte apareix la casa de la Nora, al dia de Nadal esta al menjador, només i són ella, la Mery i en Hans. De cop la imatge es borra i apareix la casa de la Rebeca ella està fent els exercissis diaris de dansa, mentre que els seus familiars dinen a més a més ella no havia dinat mes que una amanida, a petició de la seva mare i la imatge s'esvaeix i de cop, estic a casa de la Lavínia, ella seu dreta a la cadira i silenciosa, els seus pares detesten el Nadal perquè feia uns anys la companyia de dansa i cant MAJESTIC havien acceptat a la Marilyn just el dia de Nadal, i se l'havien endut a mig dinar, per això, a casa de la seva amiga aquell dia es feia un dinar normal.

I la dolça melodia sona em desperto de cop , nerviosa al meu llit.

Recordo aquest Nadal amb els meus pares, tot i que nomes havíem pogut passar junts 6 dies no ens havíem separat, el sopar de Nadal, amb l'àvia, el dia de Nadal tots a casa del germà de la meva mare, Sant Esteve a casa d'uns tiets segons el cap d'any a casa meva, i reis a casa de l'àvia altre cop, després algun dia solt havien aprofitat per anar a la muntanya a jugar amb la neu.

I així vaig prendre la que seria una gran reflexió:

A vegades val més tindre pocs diners, i les coses que fas aprofitar-les al màxim amb qui estimes, que tindre i molts i perdre oportunitats per culpa d'aquests diners.

Al cap i a la fi crec que jo he passat un Nadal molt millor que les meves amigues.