Detalls amagats

3-Necessites ajuda?

La meva mirada es troba amb la seva durant uns segons, després me'n adono que està a la finestra. Abans que pugui avisar que caurà, cau. Cau enrere. No hi ha gaire altura però fa molt afecte veure a una persona caure enrere d'una finestra, a les dues de la matinada.

                                                                                              ........

L'olor de magdalenes em desperta. Trigo uns segons en pensar que és el que havia passat el dia anterior. A la cuina, al costat de les magdalenes hi ha una nota de la Dathri.

Em passo el mati endreçant fins que arriba l'hora de marxar al metge. Com cada gener, hi ha la revisió. 

Després d'esperar unes hores a la sala d'espera em criden perquè comenci la tortura. 

-Beth! Com ha anat aquest any?- sempre pregunta el mateix.

-Millor que el passat i pitjor que el següent- sempre responc el mateix.

Ella fa una ganyota com cada any i em demana que em tregui la samarreta per estudiar la cicatriu. Jo faig cas. Se el que pensa, se el que penseu. Ella no voldria estar aquí en aquesta consulta, en aquesta hora i en aquest precís instant, fins i tot a vegades es pregunta com he pogut sobreviure. Jo també m'ho pregunto. A ella li agradaria estar a casa amb el seu fill i el seu marit, ara, potser dinant. 

No em sap greu. A ningú li agrada estar el meu costat, i a mi no m'agrada estar amb ningú. 

Després d'unes hores de proves interminables, m'anuncien que puc tornar a casa.

-Et trucarem quan tinguem els resultats.- La secretaria és una d'aquelles models que posen a totes les portes per atraure clients. Més que una consulta sembla un bar. Amb el cap assenteixo i me'n vaig d'aquell lloc. 

La tarda se'm passa volant mentre camino de botiga en botiga. Pel reflex dels aparadors em veig, reconec que encara no m'acostumo al nou color dels meus cabells fins un punt que al principi no em coneixia.  Sobtadament em donen un cop que em fa caure el terra. Remugo mentre m'aixeco del terra i perdent una mica l'equilibri. Una mà s'ofereix per ajudar-me.

-Necessites ajuda?

-mm...- quan estic dreta busco a la persona que m'ha ajudat, però només veig persones que corren amunt i avall comprant desesperadament. No li dono massa importància i continuo caminant. 

Al cap d'una estona, quan busco la cartera per comprar una corda me'n adono que el cop que he rebut abans no havia sigut un accident. Una suor freda m'inunda tot el cos i sento que em falta oxigen. El pit em crema com si consumis foc o tingués brases. La vista es torna borrosa, moc el cap buscant les estanteries que fa un moment estaven al davant. M'aguanto gràcies a la paret mentre busco el Ventolin desesperada.

Sento com algú em crida pel meu nom i el busco amb la mirada, però tot està borrós i confús. No em separo de la paret per por de caure, tot i així, tinc les mans llefiscoses i suades.

....

Sento crits.

....

Caic al terra. 

....