El somni d'una nit destacada

Chapter 1

7:00 am

-Gis, Gisela, please darling get up
Sento el meu pare intentant despertar-me, però segueixo dormint.
-Gisela no t'ho repetiré més vegades ja són les 7:10 am, tens l'esmorzar a taula.
-Pff ja vaig...ja m'aixeco.
Finalment faig l'esforç d'aixecar-me del llit i entro a la dutxa. Sento com aigua congelada comença a baixar per la sensible pell de la meva galta, tanco els ulls, i em vaig mullant de  mica en mica tota, hem començo a despertar de veritat, intento recordar que he somiat però no ho aconsegueixo... M'ensabono amb força el cap i el sabó rellisca per tot el meu cos, des del cap fins als peus.
-Gisela! Farás tard una altre vegada!!

De sobte sento la veu del meu pare, i torno a la realitat, recordo que he d'anar a l'institut, surto de la dutxa, m'eixugo els cabells amb la tovallola, i hem vesteixo. Baixo corrents les escales i vaig cap a la cuina.
Hem prenc d'un glop el mític cafè amb llet de cada dia i marxo cap a l'institut.

11:00 am
Sona el timbre i tothom marxa, és la mitja hora de descans més esperada del dia. La filosofia no és la meva passió. La Stella i jo marxem cap a la cafeteria i allà ens trobem amb les altres.
-Noies, alguna hem deixa 2 dólars? Necesito un descafeïnat.- Pregunta la Lis
-Té, però torname'ls. -L'adverteix la Meg
La Lis marxa a comprar-se el cafè i l'Ellie anuncia que ens té que dir una cosa.
-Ties, el Jack m'ha dit que fa una festa aquesta nit, té casa sense pares!! Estem totes convidades! Que me'n dieu?
- Sona bé!- Responen la Stella i la Holly a la vegada
-No ho sé... Aquestes festes al final acaben plenes de gent borratxa vomitant...-Respon la Meg-
-Jo hi aníria, però ja sabeu com és el meu pare- hi afegeixo
-Au va! Meg no siguis tant aburrida per una vegada a la vida!- Exclama l'Ellie
-Gis si vols et pots quedar a dormir a casa- sugereix la Stella
Finalment l'Ellie se les arregla per convençe'ns a totes, com de costum.

20:00pm
Porto tota la tarda estirada al sofa i m'adono que sería convenient que hem comences a arreglar si no vull fer tard, faig un impuls per aixecar-me, i de sobte sento com el cotxe del meu pare aparca al garatge, els divendres arriba més dora o almenys això intenta.
-Gis?
-Sí, estic al menjador
-No marxaves a dormir a casa de la Stella?
- Sí, de fet,ara vaig a arreglar-me
Pujo les escales i entro a la meva habitació, obro l'armari i agafo qualsevol cosa, poso una samarreta nova i uns texans a la bossa per canviar-me més tard, i li envio un missatge a la Stella; "surto de casa, en deu minuts estic". La Stella viu tan sols a 10 minuts de casa meva. Ella, la Lis i jo vivim al mateix barri:"Wisteryland" i per aquest motiu, sempre en ocasions com aquestes m'ofereix anar a dormir a casa seva. El meu pare no hem deixa sortir de nit, i algun cop que l'he aconseguit convéncer és molt poc flexible amb les hores.
En ocasions com aquestes és quan trobo més a faltar a la meva mare, estic segura que si ella visqués sería més permissiva amb aquests tipus de temes. La mare va morir d'un accident de cotxe, quan jo tenía tan sols 8 anys, el pare i jo vam passar una molt mala temporada fins que ell va aixecar cap i va decidir que ens traslladesim a viure aquí per així estar més acompanyats. I sí, va acertar, els meus avis i tiets ens van dónar molt suport, i ens van ajudar en tot el que van poder.
Entre tanta reflexió, vaig arribar a casa la Stella. Truco al timbre i rapidament m'obre la porta.
Dos petons, mirades de feliçitat i complícitat entre dues amigues que aquesta nit es menjaran el món.
-Endavant, passa.
Pujem les enormes escales de casa seva (que són les típiques de les mansions de les pel.lícules, que fan una espiral tan gran, sabeu?) arribem a la seva habitació, deixo la bossa al costat de l'armari i faig un salt al seu llit enorme (hi ha confiança) és un llit tan gran, que hi podrien dormir una família de 5 persones perfectament. La Stella es dirigeix cap al seu vestidor i agafa la roba que té preparada.
-Vols agafar alguna cosa del meu armari? O ja t'has portat roba?
-Bé, tinc una samarreta nova bastant guai però crec que t'agafaré aquells pantalons trencats tan xulos
-Com vulguis
Ens vestim i ens maquillem, observo com la meva amiga es fa la ratlla de dalt i es posa rimel. Té uns ulls... Oh, el que donaría per tenir aquells ulls tan verds i tan expressius, es recolleix el cabell i com sempre; està guapísima.
Porta un vestit negre de tirants, de seda fina, la Stella sempre vesteix molt bé, i no m'extranya, amb la quantitat de roba que té. Finalment, agafa uns tacons, uns tacons molt alts, d'aquells de punta fina tan elegants...
Hem miro al mirall i decideixo pintar-me una mica els llavis, tot i que jo només m'acostumo a fer la ratlla, hem deixo el cabell suelto i efectivament, estic molt més guapa. Al mirall veig reflectida una noia d'estatura normal:ni molt alta ni molt baixa, força prima i morena de pell.  Tot i que per la descripció sembli atractiva, mai he tingut parella, i sincerament hem fa vergonya dir-ho, de les meves amigues totes han tingut algun rollo mínimament.

Un cop ja preparades, baixem les escales i marxem, en Jack tambè viu al barri però no tant aprop, més cap al nord. Caminem durant uns 15 minuts i finalment hi arribem. És una casa preciosa, a dalt de tot del barri i té unes vistes... Se senten riures, música a tot volum, i crits d'adolescents esbojarrats, abans d'entrar, m'arriscaria a dir que hi han unes 100 persones mínimament.  Ens decidim a entrar i només trepitjar el jardí ens creuem amb la Meg, l'Ellie, la Lis i la Holly que ja ens estaven esperant. La Meg va força arreglada, porta uns texans i una samarreta d'aquestes que ensenyen els hombros, l'Ellie segueix en la seva línia (sempre vesteix "atrevidament")  uns pantalons apretats alts i un top de tirants curt, molt curt. La Lis porta una faldilla alta  i una camisa blanca curta i força transparent i per últim, la Holly que va vestida com hi aníria un dia qualsevol.
-Home, per fi doneu senyals de vida! - Crida l'Ellie
Té els ulls vermells, no para de somriure i li costa mantenir l'equilibri a l'hora de caminar, s'haurà pres uns tres gots de vodka aproximadament. L'Ellie sempre que te l'ocasió beu, en certa manera crec que pensa que així lligarà més.
Entrem totes dins de la casa, on hi han diferents grups de nois i noies jugant a jocs semblants als que a Catalunya anomenem "la botella", "prova o veritat", "jo mai mai"... Bé com podeu observar són clàssics.
Caminem pel menjador i un grup de nois ens fa una senyal perquè ens unim a ells. L'Ellie hi va directa, l'Holly la segueix, la Lis i la Meg diuen que ja s'hi uniran més tard i la Stella i jo anem amb les altres.

És un grup de cinc nois, bé ara de cinc nois i quatre noies. Seiem amb ells i ens serveixen vodka,
-Molt bé, doncs comencem, sabeu com funciona,no? -Pregunta un dels nois, és moreno i força atractiu
-Sí, sí. -Respon l'Ellie rient

27 "jo mai mai"  i pel que fa a mi 5 gots de vodka després, 
L'Ellie està asseguda entre les cames del noi moreno que porta l'iniciativa, la Lis i la Meg s'hi han unit fa poc i estan força animades amb ganes de seguir amb el joc, la Stella somriu força i li costa vocalitzar i quant a la Holly, bé no sé on és la Holly.
Em comença a rodar el cap i estic molt alegre, noto que el noi ros de davant meu no hem para de mirar, i jo tambè el miro, és molt guapo. 
-Va nois, ara que la cosa està animada, seguim amb el joc! - Exclama la Lis
Seguim jugant, però al cap de 2 "jo mai mai" la cosa es desvaria totalment: l'Ellie no segueix amb el joc ja que està molt ocupada liant-se amb el noi moreno, la Stella anuncia que se'n va al jardí a que "li toqui l'aire", durant uns segons dubto si acompanyar-la ja que no crec que pugui anar-hi sola tal com està però al final hem deixo portar per la mirada del noi ros.