Al cap d'una setmana, la relació amb la Laura va anar millorant, fins que ahir dijous va estar de lo més estrany, a classe casi plorà i no volia explicar res, després al pati no va fer l'idiota com nosaltres (és el que solem fer).
Llavors jo la vaig veure així i li vaig dir:- podem parlar?
-Si, que passa?-va dir la Laura
-Doncs mmm haver com tu dic.
Això de que estas així es per mi?? He tornat afer alguna cosa??
-No tranquil·la, bueno per una part si es per la nostra relació, ja no som les d'abans, es per ell no se com dir-li estic fatal, però no et preocupis.
-Bueno ja saps que si puc fer alguna cosa...
-Sisi - hem va interrompre.
-Bueno anem amb elles.
Vam anar i vam estar parlant i després vam entrar a classe.
Després de classe vaig mirar el mòbil i tenia una missatge d'ell que deia:
-Holaaa q tal el dia?? ;) <3
-Hola, doncs podria haver anat millor,a tu?
-Doncs bé, que t'ha passat?
-Res important
-Va no et crec:0-va dir ell
-Es la Laura que avui estava bastant malament i jo m'he sentit fatal.
-No et preocupis, ja se li passarà.
-Això espero
-Esclar que si, bueno vaig a casa el meu pare i no tinc Internet demà t'obro<3;)
-Val, adeu:)
