Històries

Fugida

Em miro els peus, els bellugo, estan situats entre les fulles que s'acumulen al terra. Les fulles cauen amb paciència, tranquil.les, mogudes pel vent mandrós; me'n aparto una del cabell rogenc i m'assec sobre les escales del porxo. Encara els sento, discuteixen...Volen plats i s'estampen contra la paret, abaixo el cap instintivament.

Els ulls m'escouen després d'haver-me endinsat al bosc i que les llàgrimes m'hagin inundat els ulls, no sé on sóc, miro el meu voltant; arbres i més arbres, llops udolant...cada vegada els tinc més a prop. 

Començo a córrer, esquivo pedres i branques fins que arribo a la vora del riu, miro a banda i banda fins a divisar la cabana que utilitzava per jugar amb els cosins. Hi entro, està plena de pols i brutícia, busco entre els calaixos de l'escriptori una lot amb les piles corresponents però no hi ha éxit, rebusco a altres calaixos i trobo una espelma però només un parell de llumins, suspiro.

Encenc l'espelma amb el primer llumí i m'assec a la butaca, desvio la mirada cap a la finestra, cap al crespuscle. És bonic. 

Espero unes hores fins que es fa de nit, apago l'espelma i deso el llumí, surto del meu amagatall i tanco la porta sense gaires miraments. Camino pel bosc sentint la música dels animals que viatja cavalcant sobre el vent, dibuixa tirabuixons al cel; sortejant les estrelles i girant al voltant de la lluna rodona. 

Veig un parell de llops de pèl platejat que brillen a la llum de la lluna, somric i camino a través dels arbres que creixen rectes cap al cel, arribant cap a l'infinit. 

Arribo darrere el porxo de casa meva, comença a ser vell l'hauriem de repintar. Esquivo les peces de cobertaria del terra, avui han batut un nou rècord! la meva mare les ha llançades més enllà de la taula atrotinada de fusta. Entro a casa per la porta de darrera i pujo sense fer soroll les escales, entro a la meva habitació i perparo la motxila, només les quatre coses necessaries; roba, elements per la meva higiène, diners i documentació bàsica.

Una nota, quatre lletres; Adéu. Un parell de llàgrimes cauen sobre la nota i desdibuixen les lletres; el paper s'acava d'empassar les gotes, no queda llis. 

Adéu.