Històries

Tu

A vegades m'imagino que sóc una tassa, un pom, o una finestra, d'altres, sóc conscient que sóc jo. Em noto; noto la meva respiració, aquell puja i baixa, noto la teva mirada penetrant, la brisa suau que m'acarona la cara...

Avui és un d'aquells dies que sóc jo, crec que és així perquè tu estàs al meu costat, aquí. Dorms tranquil·lament, els teus cabells es mouen al ritme del vent; ballen amb lleugeresa i despreocupadament, te'ls acaricio: són bonics. 

El teu pit puja i baixa, amb cada respiració fas moure el món, el meu món si més no. Ets profundament bell, les espatlles et cauen amb gràcia i els braços se't cargolen damunt l'herba maragda, la resta del teu cos baixa recte en una combinació de bellesa i perfecció. Es recargola entre el meu. Quan per fi puc desenganxar la vista del teu rostre dirigeixo la meva mirada a través de les onades i el cel, escordinyo cada pedra i cada racó en busca d'algun senyal que estic viu, però ets tu el meu senyal.

Somric.

Miro la teva pell bruna, torrada el sol, brilla a la llum de la lluna, l'acaricio, noto els teus braços fibrosos, els teus músculs, els ressegueixo.

Quan t'aixequis et somriuré i et besaré, només aquesta nit però. Demà ja serà massa tard.
Demà.