Amb tu o sense tu

El passadís buit

19 d'octubre 2014
Sóc a l'entrada de l'institut i ja puc sentir els riures dels meus companys al veurem allà parada, en mig de la gran porta de ferro. No vull entrar peró ho he de fer, res no em pot aturar.

Camino pel passadís on es troben tots els alumnes amb les seves taquilles, semblen dividits per grups expresament, hi ha de tota mena, peró jo, no encaixo en ningún. Peró amb molt esfroç, l'any pasat vaig fer una amiga, es deia Aina, peró feia uns quants dies que ningú l'ha vist apareixer a l'institut.

Aconsegeixo creuar el passadís, pensava que no s'acabaría mai, em començaven a donar calfreds amb totes aquelles mirades clavades en mi. Em dirigeixo cap a clase, m'assec a última fila. Començo a treure els llibres de la motxilla quan el mestre encara no havía arribat, per guanyar temps.

De cop y volta, l'Eric es dirigeix cap a mi amb cara de pocs amics, em clava un cop de puny i tots els companys del meu voltant es posen a riure. Recullo les ulleres del terra de la manera en que els meus braços em deixen, me les coloco, m'aseco la llàgrima que em cau per la meva galta i em torno a sentar, arriba el mestre, no ha vist res.

A primera hora toca química, quina llauna, la última vegada la vaig liar grossa al laboratori. Agafo la llibreta i l'estoig i em dirigeixo cap a la sortida de classe, peró he tardat massa i l'Eric m'ha tancat la porta als nassos. Ara m'he quedat tancada a l'aula aburrida i sense ningú, aixó no pot ser, ara em venen "les imatges" al cap, no és bo que ho recordi!
Ràpid, canviem de tema! Després és l'hora de francés, anem preparant els llibres i aixi no farem tard! Noo! No em puc treure "les imatges" del cap! Em començo a marejar, la porta s'obre, és el mestre peró... A fet tard, me quedat estirada al terra sense sentit.

M'he despartat al llit de casa meva, està l'Aina! La vull agafar de les mans, peró no la puc tocar, és com un fantasma! Aina... Nooo! Merda, estic a l'aula, segueixo tancada, seria un sonmi! Tota la classe retorna del laboratori peró ningú s'ha donat conta de que m'he quedat tancada, només ho sap l'Eric, i jo no tinc a ningú per explicar-li.