Amb tu o sense tu

Les llàgrimes de la vida

Arribo a casa, plorant, l'Eric s'ha tornat a ficar amb mi. No se que fer per parar aixó, vaig corrents a trucar a l'Aina! Sempre la truco cada dia, i quan li pregunto que perque no apareix per l'insitut, penja. En fi, avui hem parlat d'en Alexis, el noi que m'agrada. Ella m'ha dit que m'ariesgui, pero verdaderament, em fa dubtar.

S'em acaben els temes, llavors probo sort amb la pregunta de sempre: Perque no vens al institut? Penja. Bufo, cansada, m'estiro al llit amb el móbil al meu pit i m'adormo.

Al matí següent em desperto al terra, em dec haver caigut durant la nit. No li donc importancia, em vesteixo, em pentino i menjo algo. Miro al rellotge, merda! Ja faig tard, sorto corrents per la porta de casa, avui vaig tant tard, que m'he descuidat de tancar la porta amb clau! He estat tot el camí preocupada.

Pero tot pasa quan veig que el seient de l'Eric es buit! L'Eric no ha vingut! Aquest dia serà perfecte! Pero abans ho dic, abans passa. L'Alexis es dirigeix cap a mi em cara d'enfadat, creu que li he fet algo a l'Eric. Com podriu jo fer-li mal a l'Eric. Ho pensa, reacciona, em pega un cop de puny i riu. Pero just quan em tira al terra, entre el mestre i el fa fora de clase, ens mirem els dos mentre ell surt de l'aula, ell amb cara d'enfat i jo plorant.

El mestre m'ajuda a aixecar-me del terra. Pero no aguanto més i em poso a plorar, em dona permis per anar al lavabo i em signa l'agenda per poder anara a l'infermeria, perque m'ha fet una bona ferida a la galta. Baixo als lavabos i ploro encara més. Em miro al mirall i de cop, sense ninguna justificació, el petit mirall del lavabo, es trenca. S'ha m'han clavat vidres a la cara, m'en vaig corrents a l'infermeria!