Amb tu o sense tu

Les mirades inquietes

20 d'octubre de 2012
És l'hora del pati, i estic sola, com sempre, pero he estat tot el rato mirant al Alexis, m'agrada tot d'ell! El seu nom, cos, actitud, ulls, cabells, estil... Era la perfecció en vida! Pero jo sóc la pringada! Mai voldrà estar amb mi! Mai! Pero ara m'estant aconsellant allunyarme dels nois durant una temporada, perque em poden tornar a venir "les imatges" al cap, i em podré tornar a desmayar en qualsevol moment.

Ja s'ha acabat el pati. Ara ens toca Matemàtiques, quina llauna! Si esque no entenc res, sóc una inutil! He arribat a l'aula i m'he sentat a darrera altre vegada, el mestre no ha tardat en arribar, per lo tant he sobreviscut! L'Eric ha entrat ha clase, ha mirat al mestre, sorprés, i després m'ha mirat a mi amb cara de fàstic. Em fa molta por aquell noi!

En Alexis s'ha sentat davant, s'ha girat, m'ha mirat y ha vist que em posava vermella, ràpidament s'ha tornat a girar, ha susurrat algo als seus amics i s'han començat a riure. A mi se m'ha caigut una llàgrima...

Ha pasat l'hora de Matemàtiques i ha arribat la nostre tutora per comentar alguns temes. Em sento bé a clase perque aquesta hora m'interesa. Em demana si puc sortir de clase, dupto pero surto al passadís. Sort he tingut de saber llegir els llavis, miro per la finestra i intento endevinar en que diu. "Clase! Tots sabeu que la Marina va ser violada fa uns messos" s'em cau una llàgrima "al pati no te amb qui anar, vull que l'ajudeu al maxim" l'Eric es gira, em veu per la finestra i em dedica un somriure malefic.