12 Bon Nadal... i cremades galetes

37 2 0
                                    

Dijous

Val, he convidat a la meva familia a dinar. Potser no us havia parlat de la meva familia, és igual ja ho deixem per més endavant.

He condiat, la meva mare i el meu pare, les meves tres germanes, la Mar, la Martina (son besones), la Jorina ( es la més gran) i el seu home.

Són les onze del matí i he agafat quatre receptes del llibre, les empanades, el pollastre, els canalons i les galetes navidenyes, a més de coses que ja he comprat fetes i només he agut de escalfar o tallar. Aquí teniu el menú: 

- Empanades de tonyina, pebrot i carn

-  Fuet

- Olives

-  Musclos, petxines i navalles
----------------------------------------------

- Pollastre farcit

o ( per qui no li agrada)

- Canalons
-----------------------------------------------

- Galetes de Nadal artesanes

- Torró
----------------------------------------------


 M'hi vaig possar. Vaig parar taula i... s'em va trencar un plat, no sé, potser tindria mala sort perque ahir a la nit anava tant estreçada que vaig passar sota una escala.

Van arribar la Jordina i el seu home el Jordi i per si o us ho havia dit tenen una nena molt maca que es diu Irina que va neixer fa una semana.

Van arribar els meus pares, la meva mare es tant exaigeradament eleganta que ha vingut amb un vestit d'aquells de la blancaneus o alguna princesa d'aquesta clase alta. I el meu pare es una mica deixat i portava tot arrugat.

Les bessones van arribar.

Vaig sevir les empanades i tots els entrants. I després el pollastre, per per cert el farcit estaba molt cru i bastant dolent. Encara que els canalons van compensar. Van anar xerrant i amb tot ja eren les quatre i mitja. Les galetes esaven al forn i de sobte la meva mare que te una mena d'olfacte super desenvolupat va sentir una pudor. I mira que la porta de la cuina estaba tancada.

- Escolta, Diana, fa un xic de pudor, no creus ?

- No, jo no sento res

Al cap d'un quart d'hora vaig anar a treure le galetes i s'hvia incendiat tot el forn !

Jo estaba flipant, les galetes estaven pulverizades i vam trucar al 112 i bla, bla, bla, van venir els bombers, bla, bla, i bla i ens vam quedar sense galetes i per sort encara teniem el torró.( Aixó deu haver passat perquè vaig passar per sota l'escala, ja ho havia dit jo)

Lo pitjor va sr que vaig haver de canviar el forn

( porqueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee?)


 












Perqué els veins de dalt fan tant de soroll?Место, где живут истории. Откройте их для себя