1.Quants problemes

199 6 3
                                    


 Dijous.

Avui els meus alumnes han fet merder, a l'hora de dinar el profesor de llengua m'ha tirat les llenties al cap, m'he les he tingut que veure amb un nen de primer de primaria i he resultat acabar amb un blau a la cama esquere, quan he agafat el meu escarbat blau he tingut un accident amb un home que veinia frankfurts, el  meu cotxe ha resultat estar intacte, pero, l'home que veinia frankfurts s'ha trancat una cama, quan he arribat, m'han possat una multa, estaba a punt d'entar a  casa quan he trobat un gos abandonat a davant la porta, al final m'he l'he quedat encara que no sé si el podré cuidar. El meu profesor de cant m'ha vingut a veure i a més, els veins han convolcat unar reunió a les onze de la nit per parlar que hi ha un gos que fa les seves nessecitats a l'entrada del bloc de pissos. Jo hi he anat pero s'han desviat molt del tema. Aquí teniu una petita part de la conversa: 

- Jo l'altre dia vaig trepitjar una d'aquelles "coses" fastigoses que fa davant la porta- va començar la veina del segon pis, la senyora Antonia, que desde que el seu marit, en Jordi havia marxat de viatge de negocis estaba ben atabalada.

- Dige-m'ho a mi aixó, i a més l'antena no va bé l'altre dia estaba mirant el partit més emocionant de la meva vida i la tele es va parar- va cridar l'home més vell de tot el bloc de pissos, el señor Clot, que per cert viu a l'àtic i deuen estar una eternitat ell i la seva dona, la senyora Clot, per pujar totes les escales.

- El vas veure, va guanyar, eh?- Va comentar l'home del primer, que es deia Agustí i que vivía amb la seva familia, pero que avui no había vingut perquè els nens  la Lisa i el Marc estaven castigats - jo de fet ja ho sabia, m'ho va dir un amic meu que es dedica a endevinar el futur.

- No t'ho creus ni tú.- va continuar el senyor Clot-  De fet era molt fàclil endevinar qui guanyaria.

El senyor Clot i l'Agustí es van continuar discutint per saber qui sabia qué l'equip que va guanyar quanyaria. I les dones, tampoc no es van quedar curtes:


- En serio vas a aquella botiga tant cara del carrer espantaocells?- va preguntar la del quart, una dona vidua, la Lola,que feia unes setmanes que había arribat.

- Si, es la millor perruqueria de tota la ciutat- va dir l'Antonia del quart 


- Ja, ja- va callar la Lola-

I així fins les dues de la matinada.

Al final, el gos el va deixar al menjador, el vaig acomodar al sofà i vaig anar a domir,




























Perqué els veins de dalt fan tant de soroll?حيث تعيش القصص. اكتشف الآن