Ahir al vespre vaig arribar a casa dels meus pares. Tots dos estaven molt preocupats perquè sabien que jo estava a Barcelona durant el seu assetjament. Com és normal, es van imaginar el pitjor. Per això, vaig decidir quedar-me un dia sencer. Tot i que he intentat convèncer-los de que fugin amb mi, no hi ha hagut manera. “Aquesta és la meva terra, tant si fa bon temps, com si en fa de dolent”, em va dir el meu pare. “Aquesta es casa nostra. Mira-la bé, tot això ha sigut la nostra lluita i ara que l’hem aconseguit, no l’abandonarem”, defensava la mare. No he insistit gaire més ja que, d’alguna manera o altre, els entenc. La decisió d’abandonar casa meva també ha estat una decisió difícil. Però és la única manera de salvar-me i de salvar la meva família.
Cap al vespre he agafat un tren direcció Vic, des d’on ara escric. La gent està tan espantada que per tot arreu se senten els plors. Les notícies dels atacs volen. Avui, m’ha arribat la notícia de que ahir van començar a bombardejar Girona i que milers de persones havien mort. Pel que s’ha dit, trigaran uns quants dies més a fer-se amb la ciutat...
YOU ARE READING
El breu diari d'un republicà.
Science FictionAny 1939. Catalunya està sotmesa a greus atacs per part dels feixistes. Un republicà, en Martí Vallpou, de trenta anys d'edat, ens mostra el seu diari. Tot i que és un relat breu, està ple d'emocions. Espero que us agradi.
