Lostway

Capítol I

Tot va començar una tarda d'estiu, d'aquelles que semblen eternes. S'em presentava l'oportunitat de començar de nou una vida, la meva vida.

Ens acavabem de mudar a Lostway, un poble petit de no més de 30 cases. Estava envoltat d'un espès bosc i una mica més enllà de la carretera hi havia un llac d'aigua tan cristal·lina que casi s'hi podia veure el fons.

La nostra nova casa era blanca, amb la teulada del color del vi. Tenia tres pisos. Només entrar podies veure les escales que pujaven al segon pis, al costat de l'escala hi havia un lavabo. A la dreta hi havia un gran menjador amb una llar de foc en una de les parets i un finestral que donava al carrer. A l'esquerra una cuina amb una taula de marbre verd al mig.
Al segon pis hi havia un altre lavabo i tres habitacions, una pels meus pares i les altres pel meu germà i la meva germana, jo vaig triar el pis de dalt de tot on el sostre tenia la forma de la teulada i per la finestra es podia veure el llac.

La casa era força gran encara que fossim sis. Si, sis membres a la familia: el meu pare es diu John i te 44 anys, te el cabell fosc i els ulls verds; la meva mare es l'Ellie que te 46 anys i el cabell castany clar, tambe te els ulls verds; la Isa es la meva germana gran que te 19 anys i està estudiant medicina, ella te els ulls marrons i el cabell fosc com el pare; en Charlie es el meu germà bessó, emcara que no ens assemblem gaire, ell te els ulls del color de l'herba recent tallada i els cabells marró clar i perfectament desprentinats; en canvi jo ,que em dic Diana, tinc els ulls color avellana clars i el cabell color castany. L'últim membre es la Zara, una gata molt presumida que sempre s'acomoda als peus del meu llit. I tots junts formem la família Larsson.