Lostway

Capítol IX

Després de classe vaig tornar a casa, com normalment, vaig dinar i em vaig posar a fer els deures. Uff matemàtiques...quina tortura!

Les hores anaven passant, lentament, i jo ja no em podia concentrar. Vaig sortir al jardinet per que em donés l'aire. Al sortir vaig sentir algú tatarejant, era en Drake, va estar-se una estona contemplant les plantes fins que el sol ja casi no il·luminava. Es va dirigir al bosc, en direcció al llac, i, es clar, el vaig haver de seguir.

Es movia amb una gran agilitat per l'espés bosc, tenint en compte la seva altura no se com s'ho feia per esquivar les branques! Era complicat seguir-lo pero ho vaig conseguir prou bé, no em va sentir. Es va llençar de cap al llac, una altra vegada, i jo em vaig quedar mirant l'aigua uns minuts.

"I si m'hi tiro?" vaig pensar. Abans de prendre la decisió vaig vacil·lar uns instants, pero, finalment em vaig decidir: Salto!

I ho vaig fer. I l'aigua era glaçada. Durant uns moments pensava que em congelaria pero de cop vaig notar com s'atemperava l'aigua, no, l'aigua no, ja no era aigua, que era? Res, no hi havia res, ni aigua ni fons ni color, era un inmens res. Vaig desitjar estar a casa, no haver sortit, no haver seguit al Jake, i de cop un olor familiar em va inundar, vaig mirar al meu voltant, era a casa, a la meva habitació amb la llibreta de matemàtiques oberta sobre l'escritori.