Capítol II

159 12 1
                                    

Primera nit superada! No s'hi dorm gens malament a la meva habitació, encara que trobo a faltar el soroll dels cotxes ja que aquí no passen gaire. Com es dissabte he anat a presentar-me als veïns: els de la casa de la dreta són un matrimoni amb dos fills, el James que te 12 anys i la Susy que en te 6, els pares són en Ned i la Mary pero prefereixen que els anomenem senyor i senyora McRaff; els de la casa de l'esquerra no hi eren pero vaig aconseguir llegir "familia Easton" a la bustia.

Encara no coneixia el poble així que vaig decidir sortir a donar una volta. vaig arribar fins una petita plaça on hi havia una font al mig i em vaig quedar allà absorta en els meus pensaments. Vaig recordar la meva antiga casa, els seus colors, les seves olors, la meva antiga ciutat, i els amics, sobretot els amics, aquelles tardes que passavem a la Font del gat cantant i jugant...

Un cop vaig haber acabat de reflexionar sobre la meva vida anterior vaig proposar-me tornar cap a casa, pero de camí em va cridar l'atenció un caminet que s'obria pas entre els espessos arbustos del bosc. Vaig vacil·lar uns moments fins que vaig decidir veure on portava aquell caminet.

Mentre passejava pel bosc em va semblar sentir alguna cosa que em cridava, vaig mirar al meu voltant pero no hi havia ningú així que vaig seguir endavant, em va semblar sentir veus un parell de vegades més fins que aquell camí em va portar al llac. D'aprop semblava molt més gran i profund i les seves aigües no es movien ni un centimetre, era com si el llac estiguès congelat o petrificat.

El sol ja marxava així que no em vaig entretenir i vaig girar cua cap a casa.

LostwayOù les histoires vivent. Découvrez maintenant