Capítol 1- No sé el que sento..
Hi había una vegada un nen que estava enamorat d’una nena de la seva classe.
Un dia el nen, que era bastant tímid, es va enterar de que la nena sabia que ell estava enamorat d’ella. I llavors ni ell ni ella sabien que fer. Un cop començades les vacances d’estiu, ja no es veurien en dos mesos i mig! Ella tenia por de que el nen es desenamorés d’ella i que estigues per una altre. El nen, confús, no sabia que fer, i la nena demanava ajuda a les seves amigues. Una li va dir que era millor anar directe, d’altres que anes a poc a poc i altres li deien que fes el que el seu cor deia. Ella no sabia que fer. Quan el veia o pensava en ell era com si el seu cor es pares de repent i anés a mil per hora. No sabia ben be el que sentia pero li va dir al noi que fos com amor o fos com amic ella el estimaria igual.
Capítol 2- Problemes i mes problemes..
Acabades les vacances, els dos estaven impacients d’anar al institut per poder trobar-se. Per sort els dos estaven enamorats. Ella en veure’l va córrer cap a ell a abraçar-lo i ell va acceptar. Al primer dia es van divertir i, al segon es van declarar. Sí, eran una mica petits però a la vegada estaven locament enamorats l’un de l’altre. Però ell es dedicava als esports i, ella al mon de la dansa, així que tenien poc temps per veure’s però el aprofitaven al màxim. Encara que fossin els únics novios del curs, a ells no els hi importava, estaven orgullossos. Pero, hi havia un problema, els estudis, els estudis no els deixaven veure’s molt però ho intentaven. Intentaven quedar algun dia junts, però era molt difícil.. Ademes, els seus pares no ho sabien, era un amor en secret, així que la noia els hi deia que quedava amb amigues i ell que quedava amb amics, aquella era la única manera que es poguessin veure, era molt trist.
Capítol 3- D:
Tot anava be, eren una parella feliç fins que va arribar un dia... El noi li va dir a la noia que no es podien veure mai mes perquè s’ananava a viure a Australia amb la família. La va deixat tan trista.. Ella li va dir que almenys es podrien veure 1 vegada al mes, que Australia no esta tan lluny... Ell li va dir:
-Millor que em oblidis..
-Oblidar-te? Ni boja! Si erats l’únic que em feia sentir tan única i especial..! No et pots anar ara, a mitja relació!
-Ho sento amor, tu viu la vida!
-Perquè?
-Prometem algo
-Si?
-Em promets que trobaras algu millor amb qui disfrutar i em promets que seras feliç..
-No puc!! Jo t’estimo!!
-Ho sento amor meu, jo sempre et tindre al cor.. Oblidam!! T’estimo.
-No, no, no!!!
Capitol 4- No... Perque...
1 semana mes tard... –soc tonta.. – soc una inutil.., per culpa meva s’ena anat! –No ho puc suportar...
Les seves amigues l’ajudaven pero no hi havia manera.. Estava desesperada, pero va decidir continuar i lluitar per ser feliç encara que el seu cor estigui destrossat en mil pedassos. Va continuar ballant, que aixi la tranquilitzava una mica... despres de 5 mesos jo ho havia oblidat pero encara es pasava totes les nits plorant a soles. Els seus pares ja no sabien que fer. Van buscar consells del que podien fer per internet, pero res, res no funcionava, fins i tot la van apuntar a un psicòleg a veure si la podia relaxar i fer que ho oblides...
Capitol 5- No pot ser!
Passat 1 any... Perfi ho havia aconseguit! Ho havia oblidat tot! Fins que un dia li va apareixer un correu dient:
‘’Estimada senyora... Sentim donar-li aquesta trista noticia per...(el noi).... ha mort. Etc etc etc..’’
-que? No pot ser!, segur que es una broma! I jo que hi volia anar a Australia aquestes vacances..
Ella no s’ho creia però va trucar al Ajuntament i li van dir que era cert. Ella que per fi havia aconseguit oblidarlo-ho i estava començant una nova vida... va i li apareix això...Pobreta... El amor de la seva vida ha mort! També l’Ajuntament li va dir que ell tenia càncer i que per això va morir i també que li va deixar una nota personal per a ella però que tenia que anar a Australia per poder llegir-la. Ella ràpidament va anar a agafar l’avió i va volar fins allà.
Capitol 6- La carta
En arribar li van donar la carta que hi posava:
‘’Amor meu de la meva alma, se que he mort, he mort de càncer i per això fa un any et vaig dir que em tenia que anar a Australia. Però em tenia que anar perquè em van dir, justament el dia anterior que tenia càncer i que allà hi havia una solució. En arribar allà em van dir que no em quedava molt de temps de vida, així que em van posar el ‘’antídot’’ per no va funcionar. No sabem perquè i em van dir que em quedava 1 dia de vida i vaig passar tot el dia fen-te aquesta carta i aprofitant els últims moments pensant amb tu. I vull que sàpigues que t’estimo moltíssim, i que, si hagués pogut, hagués fet tot el que volies i molt mes, però, amor, així es la vida i no ho podem canviar..
T’enrecordes d’aquells moments tristos, contents, enfadosos, espantosos, graciosos, divertits i tontos que he passat amb tu? Perquè jo si i mai els oblidaré, perquè tu erats el que em posava content tots els dies a pesar de que estigues trist i tambe erats el amor de la meva vida i t’estimare a pesar de que estigui mort. Vull que sapigues que t’estimo molt i que no ho he deixat de fer i que mai ho deixare! Se que serà un gran pas per a tu, però, ho tens que superar, i, a pesar dels obstacles que et posi la vida tu tens que seguir endavant. Simplement t’estimo i mai t’olidare... ‘’
Capítol 7- Que?!
Ella, destrossada, va decidir que ja no podia mes, que ja havia sufrit bastant així que va dir que la portessin on estava el seu estimat. La van portar, van desenterrar la tomba on ell es trobava i ella veia que tenia una rosa a la ma amb el seu nom i que estava somrient a pesar de que estigues mort. Ella va demanar que els deixessin sols. I va dir:
-Ho sento amor meu, però no puc aguantar mes, ja he suportat massa dolor així que avui no et faré cas.
Ella es va suïcidar i va caure al damunt d’ell, del amor de la seva vida, va estar malament si, però ho va fer per amor. I així els dos angelets van viure per tota la eternitat junts, res del que els pogués separar. I les ultimes paraules de la noia van ser:
-T’estimo ♥
