EL SIGUIENTE ERES TÚ

Jo i el meu amic Abbey

Jo, un alumne de 2n d'ESO que cada dia ha d'anar a l'escola per aprendre i aprovar el curs, un dia...

Avui no ha sigut com cada dia. Avui ha sigut com si la xerrameca s'hagués acabat amb un: silenci!, de la professora i ens hagués fet un examen, ja que he vist coses sorprenents. He observat per la finestra com estava tot el pati xop per la pluja, i no hem pogut sortir, però li he preguntat a la professora si podia anar al lavabo. He sortit ràpidament i lliure d'aquella sala tan infernal governada per un examen, el batec del meu cor ha anat a cent per hora. Mentre dirigia el meu instint cap al lavabo, he obert el paraigua i he anat directament al pati i en mig d'aquella mar d'aigua amb el terra tot xop, he pogut veure una cosa vermella al darrere el cirerer, m'he apropat i he vist que era un animalet rar, mesurava uns 20 cm, tenia unes dents llargues que semblaven dos pals llargs de semàfor... A més a més, tot el seu cos era de color roig i l'espatlla de color or.

Quan he vist allò, m'he espantat, però després quan l'animalet se m'ha atansat i he vist que no volia fer-me mal, l'he posat a dins de la meva butxaca, li he donat el meu entrepà que tenia per esmorzar, li he dit a un company de classe, que també voltava pel pati, que anés a la classe a buscar la meva motxilla.

Una vegada el meu company ha tornat amb la motxilla, he agafat al petit animaló i me l'he endut cap a casa.

Una vegada a casa, la meva mare i jo hem mantingut una conversa bastant breu:

-Hola mare.

-Hola, has vingut molt aviat.

-Sí, perquè la professora ens ha deixat sortir més aviat.

-Caram!

-Bé mare, me'n vaig a fer els deures

He entrat a la meva habitació i he tret al petit animaló de la meva motxilla. Aquest, que estava molt trist i molt gelat, no parava de queixar-se. Per això, l'he tapat amb una manta i l'he posat al meu llit. L'animalet, en un instant determinat, m'ha mirat amb una mirada, que semblava que volia dir-me gràcies però no podia. Llavors s'ha posat a dormir. Jo he començat a fer els deures. I mentre els he estat fent, he escoltat com el drac s'estava movent. L'he mirat i he vist que de la seva boca sortia una rosa molt roja i preciosa. He agafat la rosa i l'he plantada al jardí. Avui a la tarda jo tenia festa i no he tingut col·legi. El drac ha estat al meu costat a dins d'un calaix com un petit bressol. Després de la becaina d'aquesta tarda, quan m'he despertat, he vist que el petit animal estava mirant per la finestra i li he preguntat d'on era i qui era? Ell ha assenyalat el cel i després ha assenyalat les seves petites ales que té darrere de l'espatlla. El seu cos està ple de detalls i per aquest motiu he deduït que era un drac. Per això, he anat a comprar menjar per coloms, pensant que a ell li agradaria, i si, li ha agradat.

El nom del drac és Abbey. Espero que a partir d'ara siguem grans amics.

Suposo que al llarg del temps el drac creixerà desmesuradament. Cada vegada que vagi a l'escola o a veure els meus amics, s'entristirà. Desgraciadament, tinc un càncer en el sistema limfàtic terminal, però espero que el drac no ho descobreixi mai això.

Afortunadament, avui en conèixer al meu petitó amic Abbey, he descobert que em pot ajudar amb la meva malaltia. El drac ha agafat les fulles de les roses i les ha plantat al jardí i, amb els seus peus, les ha començat a aixafar fins que s'ha format una pasta compacta de color roig. L'ha posada dins de la meva boca i he notat una millora substancial. La mare no m'ha cregut, i per això, m'ha portat al metge. Després d'unes cinc hores d'espera (ja sap com funcionen els funcionaris de l'estat), el metge m'ha fet una anàlisi i ha determinat que la meva malaltia s'ha curat.

Avui ha estat un gran dia i, espero que el petit Abbey no oblidi mai aquest dia.

(PD: Si us a agradat per favor comenteu-ho o doneu-li un like )