DIA 4

61 5 0
                                    

10 del matí.

Julio, el policia ha arribat abans que Cintia a on havien quedat. I per a la seua sorpresa la barraca no hi estava. Cintia va arribar 5 minuts més tard.

-Hola.-Va saludar Julio.
-Hola, on està eixe lloc amb pistes?.-Preguntà Cintia.
-No hi és.-Va respondre decebut.
-Doncs per què hem vingut?
-Ahir si estava i hui no..., això significa que poden escoltar les converses telefòniques.-Digué el policia pensatiu.
-Sí, pot ser.
-Bé, ací no hi ha res que fer. Adeu.
-Adeu.-Es va acomiadar Cintia.

-----------------

En penjar el policia va trucar a Alba:

-Alba, necessite parlar amb tú.-Digué Julio.-Anem de pressa al carrer Joan Bosc.
-Val.

Passada una estona arriben els dos al lloc on havien quedat.

-Hola, crec que ja se qui és el que ha segrestat a Maria.-Diu Julio.
-Qui és?- Preguntà Alba.
-Primer truca a Cintia i diu-le si pot quedar pel matí o la vesprada i a quina hora, per favor.
-Bé. Ja la truque

Alba truca a Cintia i les dues xiques xarren una bona estona fins que terminen la conversa.

- Ha dit que demà no pot quedar, diu que a les dotze té que anar-se al camp amb la seua familía.- Informa Alba a Julio.
- ¿Podries portar-me a la seua casa per favor?- Preguntà el policia.
-Sí.

Despres d'una estona caminant van arrivar a la casa de Cintia.

-Vaig pel cotxe i el porte. Passaré la nit ací. Demà a les 10 de la matinada et vull ací.
-Fins demà.

 -Fins demà

Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Diari d' una segrestadaWhere stories live. Discover now