Una vida difícil

Curiosament secret

Aquell dia va ser un dia bastant estrany. En Quim i jo caminavem per l'interior del barri quan ens varem asseure a un banc. En Quim portava una motxilla bastant gran en la que hi portava totes les seves coses, com alguns cartrons, una ampolla d'aigua... Però entre moltes coses em va cridar molt l' atenció una mena de talismà força forescent i lligat amb un petit cordill que li penjava d'una de les cintes de la motxilla. Vaig notar que quan en Quim va entreveure que l'observava, va intentar amagr-lo tant ràpid com va poder per por a alguna cosa que jo desconeixia. Vaig estar-hi pensant durant tot el dia i no em podia treure la seva reacció del cap. Em venien moltes preguntes al cap i cada cop que aconseguia trobar el perquè d'una me n'apareixia una altra.

Va ser un dia molt calorós, comparat amb la resta, pels carrers de Barcelona. Et troves com sempre els "guiris" anant amb una samarreta de màniga curta molt prima i pantalons llargs. També anaven acompanyats de pals de selfies i amb els seus smartphones fent fotos a tot el que es trobaven. Porto tota la meva vida a Barcelona i mai he entès com no poden tindre fred. Però aquesta no va ser la curiositat del dia, sino que a partir del moment en que vaig veure el talismà en Quim es va comportar d'una manera molt diferent a la de costum ja que estava molt més distant i callat. 

Mentre dinavem el que haviem pogut aconseguir demanant caritat, li vaig preguntar que li passava, com era que estava tant callat. Però va decidir amagar-se, i dir que no li passava res. En el moment que ho va dir vaig veure com girava el cap  i se li cristalitzaven els ulls que acavaren transformantse en una única llàgrima, molt gran. Li va cure al pantaló i va tapar-ho com si no hagués passat res però vaig preferir no dir-li res més i deixar el tema per a una altra estona.  Aquell talismà no el vaig tornar a veure més durant tot el dia.