Entro corrents a l'habitació i tanco la porta ben fort darrere meu. Perque tothom sapiga que no vull que entri ningú. Em tiro damunt del llit i intento calmar-me, respirar fons, pero no serveix de res. Començo a pensar en totes les coses que he estat aguantant desde fa tant de temps i m'adono que ja n'hi ha prou, que les coses han de començar a canviar. Necessito un canvi. Així que m'hi poso tan ràpid com se m'ha acudit la idea. Obro el portàtil que tinc per damunt del llit i no paro de buscar. Fins que entra la meva mare a l'habitació:
-Helena, no creus que hauries d'anar a dormir ja?
Miro l'hora i m'adono de que son més de les dues de la matinada. M'ha passat el temps volant i no he vist l'hora que era. Penso que podria explicar-li ara el que he estat pensant però es molt tard i crec que demà es més bon moment per explicar-l'si. Se que m'entendran i em recolzarant en tot això, perque per molt que no els expliqui gran cosa de com em sento, sempre són els que estàn allà.
Li desitjo bona nit, tanco el portàtil i només posar el cap al coixí em quedo profundament dormida.
YOU ARE READING
Respira
RomanceEstic cansada d'aquest poble, tinc la sensació d'estar-me ofegant, necessito marxar, fugir del meu passat, abans de quedar-m'hi atrapada.
