Respira

3- Es aquesta?

Em desperto amb el soroll dels altaveus que avisen que estem aterrant, així que em preparo per vaixar de l'avió. Tinc ganes de vaixar i coneixer la familia que m'acompanyara durant aquest any, però naturalment estic una mica nerviosa (per no dir molt nerviosa).
Desembarco de l'aviò i vaig a recollir les maletes, que tarden una estona en arribar. Al cap de mitja hora estic sortint per la porta d'arrivades, i busco amb la mirada la persona que els pares em van descriure que em vindria a buscar. Desobte sento que algu crida el meu nom redera meu.
- Helena! Helena!
Respiro fons i em giro. Deseguida veig que es la Janne per les seves faccions xineses. Ens abraçem i es nota que està contenta de veurem, ja que fa mes de 10 anys que no ens veiem.
- Helena! Estàs guapíssima! L'última vegada que et vaig veure feia poc que havies apres a caminar, estic tant contenta de tornar- te a tenir aquí!
-Moltes gràcies per deixar que em quedi a casa vostra aquest any Janne, jo també tenia moltes ganes de veureus.
Em pregunta com a anat el viatge i xerrem durant el trajecte fins a casa seva. Es una dona molt agradable i deseguida em sento acollida. Em fa gràcia com pronuncia el meu nom així que li dic que em digui nomes "Hel". Sort que sap una mica de Català perque tot i que en anglès no vaig molt malament m'agrada saber que puc parlar amb algú en el meu idioma.
Quan arribem al seu barri m'adono que les cases aquí són molt diferents. Totes tenen un jardí a l'entrada i una separació entre casa i casa. Són vastant grans i están fetes de fusta. Para davant d'una casa enorme de color marró i blanc, amb un jardinet a l'entrada. No m'ho puc creure. És preciosa.
-Es aquesta?- riu una mica i em respon.
-Si, es aquesta.