Respira

4- Benvinguda a casa!

Entro a la casa i em quedo amb la boca oberta. Es més bonica encara per dins que per fora. Sento unes passes que vaixen per les escales i veig que es el Javier, el marit de la Janne i el que li va ensenyar a parlar català. El meu pare em va explicar que van coincidir a Catalunya per motius de feina, i allà es van coneixer. El Javier es Argentí. Ell també està molt content de veurem, i xerrem una estona fins que m'enrecordo que tenen 3 fills, i jo no en veig cap. Just en aquell moment vaixa el Wil, el germa gran; té 5 anys mes que jo. Darrere seu vaixa el Mark; ell té més o menys la meva edat.
I per últim vaixa el Lucas; és 4 anys més petit que jo.
Són tots clavats; morenos, alts, i amb els ulls molt foscos.
Tots em saluden molt amablement i quan acaben la Janne m'acompanya a l'habitació que han arreglat perque pugui viure-hi aquest any.
És una habitació perfecta. Ni molt gran ni petita, amb un llit al mig i una taula al fons de l'habitació. Hi han 2 finestres ja que l'habitació fa cantonada. Una està damunt de la taula i l'altre es com aquelles que surten a les revistes americanes amb forma de triangles sense punta i un sofà a sota.
-Mencanta.
La Janne somriu.
-Et deixo que t'instalis.
Un cop entro ho analitzo tot amb més detall. Les parets estan pintades de blanc excepte una, la que toca el capçal del llit, que és d'un color turquesa molt clar. El cobre llit és típica imatge de NY de nit. A la taula, que és de color blanc, ja hi han posat pots amb alguns bolis i llapissos. El sofà te alguns coixins colocats perfectament per damunt. Hi cavo perfectament estirada. Em giro i veig que al costat de la porta hi ha un armari empotrat que no es veu quan mires desde la porta ja que no sobresurt. Es suficientment gran perque capiga les muntanyes de roba que porto.
Penso un segon i m'adono que de demoment tot esta sent perfecte. Demoment.