//Contacte// Desconegut

♥Final♥

Corria per els grans carrers de la ciutat de Barcelona, empenyia a la gent de la meva vora ràpidament. És incrïble el que pots arribar a fer per algú que estimes. Increïble.

Arribo a l'aeroport i veig el cotxe de la Jodie aparcat fora, els músculs se'm tensen i a cada pas que el meu cervell em fa fer em poso més nerviós. Quan hi sóc dins la veig. El seu cabell morè amb metxes rosses i lleument rinxolat, és difícil d'oblidar. Sense més, l'aeroport de Barcelona s'atapaeeix de gent per donar i vendre, i fent que així perdi de vista a la Jodd; miro al panell de vols de la meva esquerra i busco el destí a Roma, em quedo quiet al veure que el vol surt en 2 minuts, i que l'avió ja està complet. Agafo el meu telèfon i busco el contacte d'ella. Ara que hi penso, em tenia com a "desconegut" al seu mòbil, al meu em tindrà com a joey, així que haig de pensar be el que li diré....

Pv: Jodd
Trucada entrant de Joey.
-Joey?

-Jodie! Escolta'm siusplau!

-em... Si, que passa?

-No pots pujar aquell avió.

-Per?! -Pregunta alterada.

-Perquè t'estimo. Porto molts mesos parlant d'incògnit. Dient que m'agrades, però creia que ja era cas perdut. He vingut corrents a l'aeroport per dir-te que no pujis... Siusplau.-Tapo el micrófon del telèfon per agafar aire. A l'altre banda de la línea sento a la mare de la Jodie parlar.

-Mama

-Digam..

-Vull baixar...

Crec que intentava tapar la línea i el micrófon del telèfon, però jo sentia tota la conversacions. Ella li estava suplicant a la mare per baixar, i la seva mare li deia que no. Al final, se sent un revoltori de gent, i desde les finestres transparents és veu un avió que despega. Penjo la trucada i faig camí cap a casa. No em puc creure que l'hagi perdut, però ja no hi puc fer res... Això em passa per ser un estúpid, un autèntic i inútil estúpid. El meu peu  dóna un cop a una llauna amb força, em poso la caputxa  i intento ofegar els gemecs tapantme amb la màniga, però no funciona. Al  cap d'uns minuts m'arriba un missatge.

Jodie
Vull baixar! Vull baixar!

Jodie
Àudio: 30s

-Perdona, vull baixar! Volem baixar!

-No pot senyoreta, estem a punt de despegar.

-Que no, que vull baixar!

-Ja li he dit que no pot.

-Jo baixare! Mama les maletes.

-No baixi...

I de cop es talla l'àudio
-Que hagi baixat, que hagi baixat- Suplici amb un fil de veu. Em poso les mans al cap, summament desesperat per la intensa emoció... i de cop, una veu sona al meu darrera.

-He baixat.

FI

*****************************************

Bua! Mentre escrivia això juro que m'he emocionat... En passat uns bons mesos seguint aquesta història, no us ho puc agraïr més, gràcies a cada i una de vosaltres (crec que tot son noies, si hi ha algun noi que es manifesti!) Moltíssimes gràcies, de veritat! Heu fet que adori escriure, i m'heu animat a seguir fent-ho. Encara que hi hagin hagut capítols fluixos m'alegra pensar que penseu un "segueix!". Que sou els meus minismenja Pizza's, i que mil gràcies, de veritat.

Meh! I abans que em posi a plorar, m'agradaria que comentessiu quin ha sigut el vostre capítol preferit, depèn del nombre de comentaris decidir si pujo o no abans la sgna temporada! També m'agradsria que comentessiu que voleu que canviï de la història ren la segona temporada, que voleu, que pensareu qur passarà.... Etc.

Besituuuus

Xènia la menja Pizza<3

(Quin es el vostre nom menja Pizza?)

ADEUUYYYUU!